M.A.Confidential

In Bruges

Director: Martin McDonagh

Intèrprets: Colin Farrell, Brendan Gleeson, Ralph Fiennes, Clémence Poésy, Eric Godon, Zeljko Ivanek.

Gènere: Comèdia, thriller. Gran Bretanya, 2008. 100 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Esperava bastant d’aquesta pel·lícula per les majoritàriament bones crítiques que havia llegit, i malauradament haig de dir que m’ha deixat amb una lleugera decepció. Es deixen entreveure les bones intencions i les ganes de mostrar una comèdia negra amb ganxo i personalitat, però a l’hora de plasmar-ho a la peli, tot plegat es converteix en un cert desordre que fa que bona part d’aquestes intencions es quedin només en això i el veritable resultat sigui una mica confús. Escondidos en Brujas té grans diàlegs, bones actuacions, moments de brillant humor negre i personatges força divertits, però troba a faltar un element que ho reguli i cohesioni tot.

És d’aquells casos en què seria injust dir que és una mala pel·lícula, però tampoc em permeto dir que sigui una bona pel·lícula. No pot ser que visqui només de moments puntuals si després el ritme va a trompicons, alguns personatges no tenen gaire sentit i l’argument deambula de forma una mica desconcertant. D’una part inicial innecessàriament pausada amb els dos protagonistes arribant a la ciutat, passem a escenes totalment surrealistes (algunes bastant difícils d’assimilar) amb l’aparició de nous personatges, per acabar amb una bona dosi d’acció sense miraments. No hi ha dubte que la peli et sorprèn, però al mateix temps et deixa amb aquella sensació de no saber ben bé què estàs veient.

L’ingredient principal d’Escondidos en Brujas és clarament l’humor negre, però després descobrim un rerafons extremament dramàtic que tampoc acaba de lligar gaire amb el to general de la peli. Com ja he dit, té moments realment divertits, sobretot gràcies a la particularitat dels seus protagonistes i les diverses relacions entre ells, i, perquè no dir-ho, a una més que digna interpretació de Colin Farrell. No obstant, també en té d’altres que semblen bastant forçats i algun que altre gir de l’argument, sobretot al final, s’aguanta una mica amb pinces. Jo diria que Martin McDonagh, director i guionista, tenia més clar el que volia explicar dins de la seu cap que no pas a l’agafar la camara.

M’estic adonant que la crítica està quedant força negativa, però la veritat és que no ho vaig passar gens malament veient la peli. I és que la dosi d’entreteniment no li pot negar ningú, sumat a la sempre carismàtica presència de Colin Farrell (per alguns) i sobretot de Ralph Fiennes, a qui només li cal mitja hora d’aparició per menjar-se la resta d’actors. D’altra banda, el component de comèdia es tradueix en moments realment divertits i això la fa amena, no hi ha dubte. Llàstima que el resultat final no sàpiga mesclar bé tots els ingredients.

M’ensumo que, molt possiblement, a bastanta gent li pot agradar força més que a mi, però quan s’estreni el pròxim 18 de juliol, jo no la situaria com de les imprescindibles. Per passar l’estona potser val, però crec sincerament que hagués pogut ser molt millor que això, tenint en compte les bones intencions que es van apreciant al llarg de la peli.