M.A.Confidential

The Darjeeling Limited

Director: Wes Anderson

Intèrprets: Adrien Brody, Owen Wilson, Jason Schwartzman, Anjelica Houston, Amara Karan, Irfan Khan, Bill Murray.

Gènere: Comèdia, aventures, drama. USA, 2007. 85 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

En primer lloc, i per enèssima vegada, voldria criticar la traducció del títol al castellà, ja que no només és inexacta, sinó que es passa pel forro tot el sentit que tenia l’altre. Naturalment, The Darjeeling Limited és el nom del tren en el qual viatgen, que pràcticament es converteix en un personatge més de la peli. En canvi, Viaje a Darjeeling no respecta aquest significat i es converteix en un títol totalment erroni, pq el fet important és el viatge i no la destinació. En fi, una més.

Pel que fa a la pel·lícula en si, en primer lloc s’ha de recordar que un director com Wes Anderson (Life Aquatic, Los Tenenbaums) no és un director ni guionista de grans masses, ni molt menys. Així doncs, vagi per davant que sóc conscient que la peli pot no agradar a tothom. Personalment, m’ha semblat una bona pel·lícula, molt divertida i a estones fins i tot entranyable. Un cop més, el punt fort del guió d’Anderson són els diàlegs, que fan gala d’un humor molt particular, i també la gran capacitat per crear situacions totalment absurdes, però perfectament creíbles. Gran part de culpa també la té la creació de tres protagonistes molt diferents l’un de l’altre, però cadascún amb les seves extravagàncies i manies. La posada en comú dels tres és un espectacle.

Precisament, el treball dels tres actors protagonistes és realment extraordinari. Adrien Brody, Owen Wilson i Jason Schwartzman formen una tripleta que acaba sent inseparable i de la qual resulta difícil destacar-ne a un per sobre dels altres. Jo potser sí que subratllaria el treball de Brody, però només pel fet pq, dels tres, és a qui no estem tan acostumats a veure en papers així. La compenetració i complicitat entre els tres és perfecta, i quasi te’ls acabes estimant quan t’adones que en realitat no són més que tres germans que es barallen com si tinguessin 8 anys. D’altra banda, s’ha de dir que Wilson i Schwartzman ja coneixen sobradament a Wes Anderson, ja que el primer ha participat en totes les seves pelis i el segon en un parell, per tant ja no els costa gens saber què vol el director; raó de més per elogiar a Brody en el seu debut amb el peculiar cineasta americà.

Un dels aspectes que pot impacientar a algú és el ritme. S’ha de reconèixer que no és precisament una peli trepidant ni tampoc espectacular, però jo crec que mai havia de ser així una història com aquesta. El context és molt simple, per tant la base principal de l’argument és anar coneixent els personatges i anar profunditzant en la seva relació, per tal de comprovar la seva evolució després d’un any sense veure’s. De totes maneres, quan acabes de veure la peli t’adones que en realitat han passat un munt de coses i que l’argument té molta més substància del que un pot percebre mentre veu la peli. He llegit a algun lloc que es tracta d’una peli sosa; ho respecto, sobretot per la gent que veu la peli esperant-se algo que entri dins dels cànons normals, però des del meu punt de vista, no veig els motius per dir-ho.

Sí, Viaje a Darjeeling és possiblement una peli una mica rara, com totes les que he vist de Wes Anderson, però només es tracta de prendre-li el pols i acompanyar el trio de protagonistes en la seva aventura espiritual, gaudint de les seves anades d’olla i pràcticament sense esborrar el somriure de principi a fi. Un nou cas de film d’un gran interès i també qualitat cinematogràfica, però d’una fluixa repercussió entre la població. Pels que busquin algo diferent i amb personalitat, val la pena.