Little Children

Director: Todd Field

Intèrprets: Kate Winslet, Patrick Wilson, Jennifer Connelly, Sadie Goldstein, Ty Simpkins, Jackie Earle Haley, Gregg Edelman.

Gènere: Drama. USA, 2006. 120 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Tot i estar nominada a tres Oscars l’any passat, aquesta peli va passar força desapercebuda pels nostres cines i se’n va parlar molt poc o gens, i ara ha resultat ser un molt bon descobriment, encara que sigui quasi dos anys després de la seva estrena. Juegos Secretos és un drama coral, que presenta una història principal que, en determinats moments, es va ramificant en d’altres de secundàries que, en major o menor mesura, hi tenen referència i hi juguen algun paper, a vegades perillós. Com indica la traducció del títol al castellà (un cop més no té res a veure amb l’original, Little Children, però almenys no és del tot desencertat), els secrets que cada un dels personatges amaga són el fil conductor d’aquesta peli i el que dóna veritable valor a cadascuna de les històries que se’ns expliquen.

Tot i que a vegades sembla que la peli s’extengui una mica massa en les trames secundàries, al final t’adones que tot el que has vist tenia la seva importància per poder conèixer millor a cada personatge i així entendre el seu comportament. La peli destaca per un guió perfectament elaborat, d’aquells que potser no ens presenten res que no haguem vist abans, però que ho fan d’una forma tan transparent i desinhibida que arriben amb molta més força a l’espectador. Sí, s’ha de dir que Juegos Salvajes és una peli dura, en què no se’ns presenta cap personatge que sigui feliç i en què hi ha molt de sofriment del qual no se’ns ofereixen gaires sortides, però és potser això el que li dóna aquest immens realisme que fa que t’atrapi completament i et mantingui en tensió durant casi tota l’estona.

Una de les coses a destacar de forma indubtable són les magnífiques interpretacions de tot el repartiment. Cal remarcar sobretot a Kate Winslet, en el millor paper que li he vist mai, i a James Earle Haley, que realment fa por a la pell del perturbat pedòfil. No és estrany que tots dos fóssin nominats a l’Oscar (actriu i actor secundari, respectivament). D’altra banda, també juga un paper important el fet que tots els personatges es moguin en un ambient tan benestant, cosa que els hauria de facilitar la vida, però que contrasta radicalment amb la seva immaduresa i la seva inseguretat. El fet que els nens acompanyin als protagonistes durant gairebé tot el film no és gratuït, ja que és clarament una metàfora del comportament dels adults (d’aquí el títol de Little Children); si en els nens aquesta actitud és innocent, en els adults es clau per definir les seves vides.

L’altre missatge que transmet la peli és que no es pot afrontar el futur si abans no has resolt els problemes del passat, cosa que es posa de manifest, sobretot a la part final de la peli. Per posar-vos una mica en situació, Juegos Secretos es trobaria a mig camí entre Crash i Happiness. Crua, impactant i sense gaires concessions a l’espectador, però molt bona peli.