M.A.Confidential

Redacted

Director: Brian De Palma

Intèrprets: Izzy Diaz, Patrick Carroll, Rob Devaney, Daniel Stewart Sherman, Kel O’Neill.

Gènere: Drama. USA, 2007. 85 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Més d’una crítica que havia llegit anteriorment deia que Brian De Palma no necessitava fer una peli com aquesta, que a un director de tan de prestigi i amb tants títols mítics darrere (El Precio del Poder, Los Intocables, Atrapado por su Pasado…) no li feia falta involucrar-se ara en un projecte tan polèmic i arriscat com Redacted. Segurament els que escrivien això, en realitat estaven maleïnt per dins al director americà per haver tret a la llum uns fets tan impactants i comprometadors per la imatge de l’exèrcit dels Estats Units. Per mi, era completament necessari que De Palma fes aquesta peli. D’una banda, pq està clar q l’ha fet pq creia en ella, pq ha sentit el propi desig de fer-ho i pq no ha respòs a la voluntat de ningú més que la seva; de l’altra, pq ens explica uns fets que dubto que s’allunyin gaire de la realitat i pq tothom té dret a saber que coses com aquestes passen actualment a l’Iraq.

De Palma utilitza un format de fals documental que ajuda a incrementar extraordinariament el realisme de les imatges i ens mostra el seu alter-ego en pantalla en forma de soldat que grava les seves experiències amb la seva càmera digital. També utilitza altres recursos com suposades càmeres de seguretat o imatges extretes d’un canal de televisió. Com ja he dit, tot plegat dóna una sensació de tal realisme que veritablement et fa oblidar en ocasions que es tracta d’actors i no dels soldats reals que van protagonitzar aquell lamentable episodi. Per suposat que es pot discutir la veracitat del que ens explica Redacted, però no em crec que Brian De Palma s’hagués atrevit a fer una peli així si no tingués la seguretat que en cap moment enganya a l’espectador.

L’objectiu de Redacted és molt clar: denunciar els excessos d’Estats Units en la seva ocupació a Iraq, les conseqüències que en pateixen els ciutadants innocents i la censura dels mitjans de comunicació a l’hora d’explicar tot el que passa al país del Pròxim Orient. Com és natural, la major part de la crítica nordamericana s’ha quedat a gust amb De Palma, a qui inclús han acusat de traïdor de la pàtria, però la peli ha tingut molt bona acollida a Europa (Brian De Palma va guanyar el Lleó de Plata al Millor Director al Festival de Venècia). Alguns l’han definit com un panfleto sensacionalista descaradament anti-Bush… i potser una mica ho és, s’ha de reconèixer, però també crec que feia falta que, entre tanta bandereta yanqui i ultrapatriotisme que s’escampa pel cine nordamericà, algú decidís anar a contracorrent i mostrar la part més crua i negativa de la realitat d’aquest país. Personalment, no em costa gens ni mica creure’m que tot el que veig a Redacted correspon a uns fets que van passar de veritat.

S’ha d’admetre que el senyor De Palma els ha tingut molt ben posats per explicar de forma tan simple i tan aterradora una història que sabia perfectament que li giraria quasi tot el seu país en contra. Però ell ha preferit que se sapigués la veritat i això s’ha traduït en una molt dura però, per mi, grandíssima pel·lícula.