M.A.Confidential

Letters From Iwo Jima

Director: Clint Eastwood

Intèrprets: Ken Watanabe, Kazunari Ninomiya, Ryo Kase, Tsuyoshi Ihara, Shido Nakamura, Hiroshi Watanabe.

Gènere: Bèl·lic, drama. USA, 2006. 130 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Quan surts del cine i durant els següents minuts no pares de recordar amb emoció una escena darrere l’altra és senyal que acabes de veure una gran pel·lícula. I aquest és el cas inequívoc de Cartas desde Iwo Jima, per tant no queda altra opció que treure’s el barret davant de Clint Eastwood. Dirigir aquestes dues pel·lícules de forma seguida i narrar la guerra com mai ho havia fet ningú fins ara és la consagració d’una carrera excepcional, i fer-ho als 76 anys afegeix encara més mèrit.

Si alguna cosa em va sobtar de Cartas desde Iwo Jima és que es tracta d’una peli 100% japonesa tot i estar dirigida per un americà. Eastwood no només ens permet observar la batalla des del punt de vista japonès, sinó q ens ho explica tal com ens ho explicarien ells. El resultat, poc a veure té amb la versió americana Banderas de Nuestros Padres en quan a estil, però per mi és clarament superior. Els personatges són molt més carismàtics i les relacions entre ells, tan a nivell jeràrquic com emocional, marquen clarament la història. És una peli més profunda i emocional, i globalment es veu més cuidada que Banderas… i molt més completa.

Així com Banderas… només presentava una part de l’acció a la batalla a l’illa, pràcticament considerant-la com un fet secundari, Cartas desde Iwo Jima es pot considerar una pel·lícula bèl·lica de cap a peus, ja que acompanya als soldats protagonistes a l’illa mateix en tot moment. Tota una novetat, tenint en compte que els japonesos sempre se’ns havien pintat com el bàndol enemic a totes les pelis de guerra en què apareixien. En aquest cas, fins i tot es gira la truita, i la imatge que ens donen els soldats americans en les comptades ocasions que apareixen tendeix a ser relativament negativa. Segurament pq la guerra està per sobre dels bàndols i a qui afecta realment és a les persones que hi participen, i de la mateixa manera siguin d’on siguin. És un dels clars missatges que s’extreuen d’aquest gran treball cinematogràfic realitzat per Clint Eastwood.

Si heu vist Banderas de Nuestros Padres, aquesta és indispensable; si no, també es pot veure sense cap problema tot i alguns “guiños” que aquesta fa a la primera i que només es poden captar si s’ha vist. No obstant, són força independents l’una de l’altra.