Després de presentar les deu darreres de la llista, arriba el Top10 final per a confirmar l’altíssim nivell cinematogràfic de 2014. Els números parlen: cap pel·lícula baixa del 8,5 de nota al blog, i les quatre primeres comparteixen un 9. En realitat, el més just seria dir que hi ha un empat tècnic entre aquestes quatre, però com sempre han estat petits detalls completament subjectius el que han decidit l’ordre final. Tinc bones expectatives de cara al 2015, però ho tindrà difícil per a igualar el nivell d’aquest any. Aquestes són les 10 millors pel·lícules de 2014 a M.A.Confidential:
What We Do in the Shadows
All posts tagged What We Do in the Shadows
What We Do in the Shadows
Directors: Jemaine Clement i Taika Waititi
Intèrprets: Taika Waititi, Jemaine Clement, Jonathan Brugh, Cori Gonzalez-Macuer, Stuart Rutherford, Ben Fransham, Jackie van Beek
Gènere: Comèdia, terror, fals documental. Nova Zelanda, 2014. 90 min.
Viago, Deacon, Vladislav i Petyr són quatre vampirs que comparteixen pis en un suburbi de Wellington, a Nova Zelanda. Com és habitual, la diferència de personalitat entre ells provoca més d’una disputa en la seva convivència, però junts afronten amb un gran sentit del companyerisme totes les dificultats que el dia a dia els va presentant. A tot això, cal afegir-hi les seves limitacions vampíriques, que, òbviament, no els permeten sortir al carrer quan és de nit, i també els generen una set de sang que necessiten saciar.El gènere del “mockumentary”, o fals documental, sempre ha estat una font molt fructífera de rialles gràcies a les evidents possibilitats de transgressió que proposa. Títols com This is Spinal Tap, Zelig, Borat o la sèrie The Office són alguns dels més destacats que han funcionat gràcies a capgirar en clau d’humor un format eminentment realista com és el documental. I és aquesta fórmula la que ara posa en pràctica What We Do in the Shadows, una creació dels neozelandesos Taika Waititi i Jemaine Clement -coneguts per ser dos dels responsables de la sèrie Flight of the Conchords– on es trasllada de forma brillant aquest gènere a l’univers dels vampirs. Gràcies a la total banalització d’aquestes criatures mítiques i al talent amb què s’equiparen les seves vides a les nostres -sumant-hi totes les particularitats de la seva naturalesa-, la pel·lícula es converteix en un autèntic festival d’humor negre, absurd i surrealista.
Tanquem les cròniques del Festival de Sitges 2014 amb els últims títols analitzats, un cop més amb gèneres i opinions de tota mena. En aquest cas, el post ha estat escrit a sis mans, ja que al Breixo s’hi ha sumat la Susana per a aportar el seu granet de sorra al balanç d’aquesta gran edició del festival. L’any que ve, més!










