Munich

Director: Steven Spielberg

Intèrprets: Eric Bana, Daniel Craig, Ciarán Hinds, Matthiew Kassovitz, Geoffrey Rush, Ayelet Zorer

Gènere: Thriller, drama. USA, 2005. 160 min.

Durant els Jocs Olímpics de Munich 72, un grup d’esportistes israelians són segrestats i assassinats per terroristes palestins. Davant aquest fet, el govern d’Israel posa en marxa una operació secreta per acabar amb els responsables d”aquesta matança. Avner, un civil antic guardaespatlles del govern, és designat per liderar un grup de 5 homes fins llavors anònims per trobar i matar els 11 àrabs que van planejar l’atac. Ningú sap de l’existència d’aquest grup ni del que estan fent, però fins a cert punt. Massa interessos i massa diners pel mig.

Per fi torna l’Spielberg que demostra que les grans superproduccions de ciència-ficció plagades d’efectes especials són com un capritx més per a ell i que és capaç de fer pel·lícules de gran qualitat com Munich. Un cop més, tracta un conflicte profundament social en què existeixen dos bàndols oposats i enfrontats, i alguna figura que intenta actuar-hi en contra o si més no posar-ho en dubte (ja teniem un nazi que ajudava als jueus a La lista de Schindler i un grup de blancs que defensaven un esclau negre a Amistad). En aquest cas, tenim a Avner, un civil israelià que és cridat per formar part d”una missió que el convertirà directament en un assassí a sou, i que sovint es preguntarà si realment val la pena el que està fent, si la seva família i el seu poble en sortiran verirablement beneficiats o no. Munich destaca pel realisme que desprèn en tot moment, fins i tot les explosions no són simples recursos espectaculars, sinó que formen part d”aquesta realitat (a vegades inclús els personatges intenten moderar el grau de violència). La peli es viu amb molta intensitat en tot moment.

Té moments brillants des del punt de vista de la direcció, ajudat per la boníssima banda sonora, per exemple com aconsegueix que l’espectador simpatitzi instantàniament amb els cinc integrants del grup (que no deixen de ser assassins a sou) tot just quan els acaba de conèixer. En tot moment sap donar a cada personatge la opinió que vol per part del públic, i sap trobar el ritme adequat per cada part. Un parell de pegues: una mica massa llarga i el final. Però no us la perdeu.