Ciarán Hinds

All posts tagged Ciarán Hinds

SILENCIO

Posted by Martí on 11 de gener de 2017
Posted in: Cine - 2016. Tagged: , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Silence

Director: Martin Scorsese

Intèrprets: Andrew Garfield, Adam Driver, Liam Neeson, Ciarán Hinds, Issei Ogata, Tadanobu Asano, Shin’ya Tsukamoto.

Gènere: Drama. USA, 2016. 160 min.


Durant la segona meitat del segle XVII, l’església jesuïta rep una carta procedent de Japó que explica que el missioner Pare Ferreira ha apostatat i s’ha quedat a viure allà. En saber-ho, dos joves jesuïtes, el Pare Rodrigues i el Pare Garupe, decideixen viatjar al país nipó per a trobar Ferreira, tot i que aquest es troba sota una forta inquisició budista que persegueix i tortura aquells cristians que no accepten renunciar a la seva fe. Tot i rebre l’ajuda de petites aldees que practiquen el cristianisme de forma clandestina, la missió es presenta plagada de perills.

Hi ha certs comportaments o aspectes de la vida que són especialment complicats de comunicar, o que simplement van més enllà de qualsevol expressió oral o escrita. I és per això que sovint resulten tan difícils d’entendre. Aquest és el cas, més que cap altre, de la fe o la creença religiosa: tan personal i tan interioritzada que ningú és capaç de comprendre-la i sentir-la de la mateixa manera que ho fa la persona que la duu dins. Pocs títols, doncs, ho podien resumir millor que el de Silencio. Així ho va decidir el japonès Shusaku Endō en la seva novel·la original dels anys 60, i així ho ha traslladat a la gran pantalla el mestre Martin Scorsese. El repte d’adaptar un relat tan complex com aquest només era a l’abast d’un cineasta com ell, i Scorsese ho materialitza desplegant tot el seu talent i demostrant una gran entrega per allò que explica. El film no ho posa fàcil a l’espectador, però és suficientment lúcid, impactant i controvertit per a remoure la seva ment i deixar una empremta considerable.

Continue Reading

MUNICH

Posted by Martí on 2 de febrer de 2006
Posted in: Cine - 2005. Tagged: , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Munich

Director: Steven Spielberg

Intèrprets: Eric Bana, Daniel Craig, Ciarán Hinds, Matthiew Kassovitz, Geoffrey Rush, Ayelet Zorer

Gènere: Thriller, drama. USA, 2005. 160 min.


Durant els Jocs Olímpics de Munich 72, un grup d’esportistes israelians són segrestats i assassinats per terroristes palestins. Davant aquest fet, el govern d’Israel posa en marxa una operació secreta per acabar amb els responsables d”aquesta matança. Avner, un civil antic guardaespatlles del govern, és designat per liderar un grup de 5 homes fins llavors anònims per trobar i matar els 11 àrabs que van planejar l’atac. Ningú sap de l’existència d’aquest grup ni del que estan fent, però fins a cert punt. Massa interessos i massa diners pel mig.

Per fi torna l’Spielberg que demostra que les grans superproduccions de ciència-ficció plagades d’efectes especials són com un capritx més per a ell i que és capaç de fer pel·lícules de gran qualitat com Munich. Un cop més, tracta un conflicte profundament social en què existeixen dos bàndols oposats i enfrontats, i alguna figura que intenta actuar-hi en contra o si més no posar-ho en dubte (ja teniem un nazi que ajudava als jueus a La lista de Schindler i un grup de blancs que defensaven un esclau negre a Amistad). En aquest cas, tenim a Avner, un civil israelià que és cridat per formar part d”una missió que el convertirà directament en un assassí a sou, i que sovint es preguntarà si realment val la pena el que està fent, si la seva família i el seu poble en sortiran verirablement beneficiats o no. Munich destaca pel realisme que desprèn en tot moment, fins i tot les explosions no són simples recursos espectaculars, sinó que formen part d”aquesta realitat (a vegades inclús els personatges intenten moderar el grau de violència). La peli es viu amb molta intensitat en tot moment.

Té moments brillants des del punt de vista de la direcció, ajudat per la boníssima banda sonora, per exemple com aconsegueix que l’espectador simpatitzi instantàniament amb els cinc integrants del grup (que no deixen de ser assassins a sou) tot just quan els acaba de conèixer. En tot moment sap donar a cada personatge la opinió que vol per part del públic, i sap trobar el ritme adequat per cada part. Un parell de pegues: una mica massa llarga i el final. Però no us la perdeu.