Amb prou feines han passat tres dies des que la voràgine cinèfila del Festival de Sitges ha començat a calmar-se, però, com sempre, és necessari recuperar i valorar tot el que hi hem pogut veure. Tot i que possiblement no arriba a les cotes de l’any passat, de nou el nivell mig de les pel·lícules és d’allò més bo. Títols que caldrà tenir en compte quan apareguin en cartellera (si és que ho arriben a fer), i també d’altres que potser no passarà res si es deixen de banda. Aquesta és la primera entrega de la collita, i com no podia ser d’altra manera, compto de nou amb les aportacions del Breixo com a inestimable complement.

Tickled (David Farrier, 2016)

Les excentricitats i manies de l’espècie humana semblen tenir una capacitat infinita per a sorprendre’ns. Tanta, que fins i tot pot haver-hi periodistes que es guanyin la vida a base de buscar històries curioses i vendre-les en forma de reportatges o documentals. Aquest és el cas del neozelandès David Farrier, que a Tickled ens acosta una curiosa investigació sobre una pràctica tan insòlita -i fins ara desconeguda- com les competicions de resistència de pessigolles. La peça basa la seva evolució en la gràcia inicial que ens provoca el descobriment d’aquesta pràctica, i com aquesta es va enfosquint de forma progressiva a mida que la investigació avança.

Tot i tractar-se d’una temàtica realment original que poc a poc va convertint el documental en una recerca d’un fantasma que sembla impossible d’identificar, Tickled no acaba d’aportar tot l’impacte que se’n podria esperar. Farrier s’esforça per a contextualitzar la seva recerca i ens sorprèn amb la quantitat d’antecedents que pot arribar a haver-hi darrere del costat obscur de les pessigolles, però no conté aquell instant en què ens hauria de deixar amb la boca oberta. Tickled resulta ser més aviat un retrat psicològic personal en què la temàtica resulta ser el menys important; una prova més que estem rodejats de persones molt més estranyes del que ens sembla. Amb tot, i donat que a nivell de realització és neutre com una mala cosa, es queda en una certa condició anecdòtica. (Martí)

Continue Reading