M.A.Confidential

The Girl with All the Gifts

Director: Colm McCarthy

Intèrprets: Sennia Nanua, Paddy Considine, Gemma Arterton, Glenn Close, Anamaria Marinca, Dominique Tipper, Anthony Welsh.

Gènere: Ciència-ficció, thriller. Gran Bretanya, 2016. 110 min.

En plena era de The Walking Dead i demés productes derivats, no tindria massa sentit plantejar una nova pel·lícula de zombis si no hi ha voluntat d’oferir un angle diferent. L’any passat, era Maggie la que ens sorprenia amb el seu enfocament intimista i paternal sobre la propagació d’una infecció; ara, torna a ser un nom femení el que centra l’atenció per a introduir noves idees en aquest subgènere. Com a superproducció britànica, Melanie. The Girl With All the Gifts té unes aspiracions enfocades a un públic més massiu, amb considerables dosis d’acció, tensió i espectacle grandiloqüent amb centenars d’extres, però això no treu que ens plantegi reflexions de força interès. Si no fos perquè la història genera alguns dubtes durant la seva fase conclusiva, segurament estaríem parlant d’un dels grans títols de ciència ficció dels últims anys.

Dels diversos elements que conflueixen a la proposta de Melanie. The Girl With All the Gifts, en destaca sobretot la relació entre l’apartat científic i el punt de vista humanista. Aquí, els zombis no són simplement un perill mortal del qual s’ha de fugir o que cal eliminar, sinó que l’acció es situa en un escenari posterior, on ja s’ha produït un relleu generacional en forma de nens “híbrids” capaços de controlar el seu instint d’atacar els humans. Així doncs, estem parlant d’una nova espècie que, com a tal, evoluciona, s’adapta i es torna més complexa; i que per tant necessita ser estudiada. Amb aquests aspectes com a focus principal, el primer tram de Melanie. The Girl With All the Gifts és realment sòlid, probablement el millor de tot el film. Imatges com la de l’aula plena de nens, però amb aquests lligats de mans i peus a les seves respectives cadires de rodes, resulten especialment potents. I també la presentació de Melanie hi aporta la seva dosi d’intriga.

El director Colm McCarthy planteja el film amb l’estratègia d’estrènyer l’espectre de la història en un principi, per després anar obrint-lo progressivament. D’aquesta manera, l’espectador viu amb la intriga que genera tot l’escenari inicial -un centre de màxima seguretat del qual no sortim en cap moment-, però també s’alimenta de la incògnita constant de saber què hi haurà a l’exterior. I la veritat és que, quan arriba el moment, McCarthy ens regala una sortida apoteòsica, amb un dinamisme digne del millor cinema d’acció. A partir d’aquest punt, Melanie. The Girl with All the Gifts es transforma en un film completament diferent al que portàvem veient fins llavors, apropant-se a referències com 28 Días Después o Soy Leyenda i situant la supervivència dels protagonistes com a principal interès. El progressiu descobriment de l’entorn i la tensió amb què el director Colm McCarthy construeix algunes escenes acaben de reforçar l’atractiu.

No obstant, és a partir de mig metratge quan es detecta cert estancament en l’avanç de la història, sobretot perquè el desenvolupament de les idees plantejades durant la primera meitat comença a ser irregular. No hi falten bons diàlegs entre els personatges a l’hora de gestionar situacions límit, però també hi ha passatges que no acaben de convèncer. Fins i tot hi ha algunes escenes o resolucions de certs personatges que pequen de massa previsibles, així com una conclusió que, més enllà del seu impacte visual, està destinada a provocar força diversitat d’opinions. Tampoc deixa de ser una pega que la jove protagonista transmeti un escàs carisma. En tot cas, cal subratllar la voluntat de Melanie. The Girl With All the Gifts per a incloure nous i interessants plantejaments en una escena post-apocalíptica com la seva, donant a entendre que la humanitat sempre tindrà un valuós llegat per deixar, i que l’educació sempre ha de ser un element clau en qualsevol espècie, sigui quina sigui.

Amb els seus pros i contres a nivell argumental, Melanie. The Girl With All the Gifts sap adquirir un cert pes en qüestions morals, carregant els personatges de personalitats i mentalitats concretes que ens fan establir una relació d’acord o desacord amb ells. Així, el film resulta més proper i s’allunya de les grans superproduccions d’aquest tipus que solen estar farcides d’estereotips. A pesar de no ser rodona, la pel·lícula compleix a la perfecció a nivell de tensió, acció, rerefons moral, i també en la cruesa visual necessària. Però el més important de tot és que Melanie. The Girl with All the Gifts aporta coses noves i aconsegueix obrir noves portes enmig de la saturació i el dejà vu en què s’havia convertit el subgènere zombi.