M.A.Confidential

10.000 KM

Director: Carlos Marqués-Marcet

Intèrprets: David Verdaguer, Natalia Tena.

Gènere: Drama. Espanya, 2014. 95 min.

Lluny de voler caure en cap mena de visió provincianista ni res per l’estil, sempre fa una especial il·lusió que una pel·lícula catalana tingui èxit a nivell nacional i internacional. A mitjans del passat mes de març, 10.000 KM ja va sorprendre tothom al prestigiós Festival SXSW 2014 d’Austin (Texas), on no només va ser la única producció espanyola exhibida, sinó que a més a més hi va guanyar un Premi Especial del Jurat gràcies a la seva parella protagonista. Dues setmanes més tard, el film arrasava al Festival de Sevilla amb un total de cinc guardons, incloent els de Millor pel·lícula, Millor direcció, Premi Especial de la crítica, Millor guionista novell i Millor actriu. Un brillant reconeixement per aquest drama aventurer i innovador en les seves formes, però tremendament proper en el seu fons, i que poc a poc va explorant tots els elements que participen de forma decisiva en una relació amorosa.

Carlos Marqués-Marcet, format a la facultat de Comunicació Audiovisual de la UPF –així com diversos integrants de l’equip de la pel·lícula–, és el principal responsable d’aquesta història que posa un concepte tan “antic” i humà com és una relació sentimental a les mans d’un entorn tan virtual i modern com són les xarxes socials i les noves tecnologies en general. En aquest cas, 10.000 KM no es centra en les particularitats d’una relació que neix a distància, sinó les conseqüències que suposa introduir-la entre dues persones que ja porten set anys juntes. Un joc de proximitats que el director no només aborda en la seva vessant física, sinó també mental i emotiva, que en realitat és la que acaba resultant clau en l’evolució de la història. D’acord que aquesta no és una qüestió que la pel·lícula necessiti descobrir-nos a aquestes alçades, però el seu veritable mèrit és la versemblança i habilitat amb què ho explica.

La pel·lícula està clarament dividida en tres actes, no només a nivell de guió, sinó de posada en escena. Els 20 minuts -un pèl llargs- de pla seqüència amb què comença 10.000 KM escenifiquen la fluïdesa comunicativa entre una parella que fa temps que viu sota el mateix sostre, tot i que les separacions visuals que busca l’enquadrament ja ens fa petits avanços del que vindrà. Un cop es produeix el distanciament, el film passa a avançar de forma molt més entretallada i també heterogènia, amb continus salts temporals i jugant amb recursos audiovisuals de tota mena. Paral·lelament, l’evolució dramàtica dels personatges i la seva relació va demostrant poc a poc que els 10.000 quilòmetres de distància física es poden salvar, però el distanciament afectiu amb l’altra persona ja és un altre aspecte força més complex. És aquí on el film pren tota la seva força.

I no només ho fa a nivell de riquesa narrativa i estilística, plantejant situacions on l’espectador es pot veure clarament identificat, sinó també gràcies a l’immens treball dels dos actors que porten tot el pes de la pel·lícula de principi a fi. Natalia Tena i David Verdaguer protagonitzen un duel interpretatiu molt meritori, en què al final ella acaba sobresortint lleugerament per la seva major expressivitat i també experiència. En tot cas, els dos són capaços de donar una immensa credibilitat a la història i ens ajuden a comprendre els personatges i les seves decisions, i a decidir si hi estem d’acord o no. El film no evita algun canvi una mica brusc en el seu transcurs, així com algun que altre contingut capritxós que pot agradar més o menys, però s’esforça en no estancar-se i oferir variants narratives interessants en tot moment. Escenes com per exemple la repetida reescriptura d’un e-mail aconsegueixen tenir un transfons molt gran.

Carlos Marqués-Marcet no només aconsegueix una història propera, sinó també tremendament actual en l’època que vivim. Un film on cada escena té el seu paper, més enllà de les expectatives que pugui generar de cara a la resolució de la història. En realitat, 10.000 KM no destaca per grans girs inesperats i el seu desenllaç fins i tot pot resultar previsible, però la veritat és que els últims minuts estan resolts de forma força brillant, destacant especialment la seva imatge final. D’acord que l’argument és totalment lineal i al voltant d’una sola trama, però suposo que al director no l’interessava introduïr masses elements externs més enllà del que la vida va procurant als dos protagonistes, ja sigui conjuntament o de forma individual. Així doncs, 10.000 KM és un debut més que destacat per un dels directors joves catalans que haurem de tenir en compte a partir d’ara.

(Text original publicat a Gent Normal)