M.A.Confidential

The Perks of Being a Wallflower

Director: Stephen Chbosky

Intèrprets: Logan Lerman, Emma Watson, Ezra Miller, Mae Whitman, Kate Walsh, Dylan McDermott.

Gènere: Drama, comèdia. USA, 2012. 100 min.

L’apartat de pel·lícules enganyoses compta des de fa un parell de setmanes amb una nova i agradable incorporació. Després de veure’n el tràiler o llegir-ne alguna cosa al respecte, més d’un decidirà allunyar-se de Las Ventajas de Ser un Marginado per la percepció de trobar-se davant un altre drama lleuger d’adolescents d’institut nord-americà. Error. La pel·lícula és precisament això, però la lleugeresa dóna pas a una exposició diferent de les situacions i els personatges, molt més sensata, fresca i sorprenent. El film és obra íntegra de Stephen Chbosky, autor de la pròpia novel·la homònima, i també responsable del guió i la direcció d’aquesta adaptació cinematogràfica. Aquest és probablement un dels fets clau pel gran funcionament de la pel·lícula, ja que ningú millor que el propi autor per traslladar l’essència d’un llibre al cinema. Chbosky és un autèntic home orquestra que ens regala una molt bona composició.

El guió és sòlid i sap evolucionar, tant a nivell dramàtic com sobretot de personatges, i té l’habilitat de no agafar el camí que habitualment esperaríem en un tipus de pel·lícula com aquesta. El ventall de conflictes abasta pràcticament tot el que passa pel cap d’un adolescent als 16 o 17 anys, des de l’amistat, l’amor, la sexualitat o la relació amb la família, fins la preparació pel seu futur, els somnis i les ganes d’expressar-se i alliberar-se del que l’oprimeix. La pel·lícula no evita alguns detalls que poden resultar irritants d’aquest tipus de cinema independent, però el conjunt és tan convincent que queden camuflades. Els convencionalismes del gènere durant la primera part fan arrufar el nas, però poc a poc ens adonem que Las Ventajas de Ser un Marginado té una essència especial i que els personatges desprenen un magnetisme particular.

El film té espai per la vessant més confusa, frustrant i obscura de l’adolescència, però també per un optimisme sincer, que arriba de forma natural a l’espectador, lluny de moralismes barats ni patrons establerts. D’altra banda, l’evolució dels personatges és molt significativa; entre l’inici i el final de la pel·lícula, la seva vida ha canviat molt, i ells ja no són els mateixos. La pel·lícula destaca també per la seva sel·lecció musical, clau en l’evolució de la trama i amb un paper molt influent en els personatges. No és estrany que comenci amb “Asleep” de The Smiths, continui amb “Come on Eileen” de Dexy’s Midnight Runners, “Teenage Riot” de Sonic Youth i “Temptation” de New Order, i tingui com a tema cabdal el “Heroes” de David Bowie. Recurs massa fàcil i evident? Potser sí, però quan una escena aconsegueix posar-te la pell de gallina, poques coses hi ha per retreure.

El treball dels actors també contribueix a la naturalitat de la pel·lícula. El desconegut Logan Lerman construeix un personatge desgraciat, però amb un encant especial, sense necessitat de buscar la nostra compassió. Sap commoure i fer-nos compartir els seus sentiments, un fet clau pel seu personatge. La cara coneguda és Emma Watson, qui demostra que es pot allunyar amb facilitat de la inevitable càrrega de la saga de Harry Potter i dóna un aire molt especial al seu personatge, molt subtil i també amb una maduresa sorprenent. El tercer en discòrdia, però segurament el més memorable, és Ezra Miller, el més excèntric i també camaleònic gràcies a la seva particular expressivitat facial. El seu paper és a les antípodes de la també extraordinària intervenció a Tenemos que Hablar de Kevin. Aquí, igual que en aquell pertorbador drama, cada intervenció seva és una joia.

Cada any, ens arriben drames independents amb voluntat transgressora i personalitat pretesament original i moderna, amb ganes de connectar amb el públic més jove o alternatiu. Algunes es queden només en les intencions, massa descarades o fins i tot fallides; altres et deixen amb la sensació d’haver vist una petita joia. Las Ventajas de Ser un Marginado demostra que no fan falta gaires floritures per aconseguir-ho.