5 comments on “LA PIEL QUE HABITO

  1. ahir la vaig veure i encara l’estic processant,
    A mi em va encantar i a part de que la història de la qual no direm res, les interpretacions em van semblar molt encertades. Paredes, està fantàstica, em va recordar a la Maura de Volver sense apenes maquillatge però amb una mirada que ho diu tot, Banderes…. costa aguantar plano rera plano sense mostra cap sentiment… i el meu descobriment malgrat que ja la coneixia va ser Anaya…. està tan brutal que els seus primerissims plans , amb aquella mirada tan expressiva,…. ara mateix quan ho recordo se’m posa la pell de gallina, la meva, la que habito jo!….

    M'agrada

  2. Mònica, hi ha molta gent que va quedar “espantada” amb el tràiler, però de veritat que la peli no és tan terrorífica com pot semblar. Això sí, és una peli especial, no et diré que t’agradarà perquè és depèn de cada espectador, però crec que val la pena veure-la.

    Bargalloneta, crec que tots vem necessitar aquest període de processament, jejeje. La veritat és que a nivell interpretatiu no la trobo tan destacada com tu, però sí que valoro més la força de la història que sustenta la peli i sobretot la direcció i la banda sonora!

    M'agrada

  3. Bé, l’acabo de veure i, en una paraula: decepcionant. He entés al Boyero quan deia que, buscant terror, Almodóvar recull rialles. La sala sencera rient. Jo no, però tampoc he sentit cap terror. Crec que pràcticament m’he quedat igual. El gir l’he vist venir massa d’hora, i estic d’acord amb el tema dels actors. Marisa Paredes, en el fons, què collons pinta? Sense ella, la pel.lícula és la mateixa, crec. No es profunditza gens en el seu personatge, ni en el de Blanca Suárez, i què dir del pringat del principi. No sé, moltes innecessarietats. L’únic personatge que aguanta la peli és el d’Elena Anaya (amb el corresponent “previo”).

    En fi, m’ha semblat una peli amb una línea argumental forta i moltes d’altres fluixes que no fan més que “confondre” malament a l’espectador. No m’he aburrit, però no la tornarè a veure.

    M'agrada

  4. És que no entenc per què el propi Almodóvar va vendre aquesta peli com una història de terror. Estic segur que la majoria de rialles que provoquen algunes escenes no eren desitjades, però és que hi ha absurditats davant les quals no queda una altra…

    Jo no vaig sortir decebut, perquè tampoc tenia cap expectativa, però sí desconcertat per aquesta ambigüitat que desprèn la peli en molts moments. Veus, jo no descarto tornar-la a veure, però d’aquí un temps i sense gent maleducada al meu voltant (a mi també em va passar).

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s