El 24 de maig de 2010 era festiu a Barcelona, però centenars de persones van programar el despertador a primera hora del matí o, en alguns casos, encara en plena matinada. El mateix va passar a la resta d’Espanya i Europa. El motiu: la sèrie que va portar de cap a milions de persones arreu del món arribava a la seva fi, tan esperada com temuda. Després de poc més d’una hora i mitja, les reaccions van ser ben diverses: llàgrimes, estupor, indignació, aplaudiments, buidor, decepció… i, sobretot, un munt d’inacabables converses i discussions. No era el final esperat, moltes de les incògnites quedaven sense resoldre, però el component emocional va deixar satisfeta una part dels espectadors. El debat es va mantenir candent durant un munt de dies, però la vida ha seguit el seu curs i ara, encara que sembli mentida, ja es compleix un any de tot allò.

Amb la perspectiva que dóna el temps, recordar ara aquell desenllaç pot despertar sensacions una mica matisades en comparació amb les que va suscitar la reacció en calent, però no hi ha dubte que el sentiment que mai tornarem a viure un fenomen televisiu com el de Lost es manté. El post que vaig publicar llavors, LOST – Final, segueix sent el més visitat de tota la història del blog i també el que compta amb més comentaris, un total de 55. Seria interessant saber si, a dia d’avui, les opinions segueixen intactes o si els punts de vista han canviat. En tot cas, a nivell personal, qualsevol imatge o reminiscència a Lost encara em provoca una grata sensació de nostàlgia. Fos adequat o no el seu final (jo segueixo donant-lo per bo), crec no equivocar-me en afirmar que tots els fans seguim trobant-la a faltar.

I per si algú ja se n’havia oblidat, feu una ullada a això: