El Buen Alemán (2006) es va presentar com un film que emulava de forma deliberada el cine clàssic dels anys 40. El seu director, Steven Soderbergh, va rodar amb les càmeres i equips de so que s’utilitzaven fa 70 anys perquè el resultat fos el màxim de fidel a les grans pel·lícules d’aquells temps. El que potser no calia era copiar tan descaradament el póster de la pel·lícula clàssica més popular (que no bona) que es va rodar en aquella dècada: Casablanca (1942).
Em sembla bé que es vulguin fer homenatges d’aquest tipus, però una mica d’originalitat no hagués estat malament. I si després resulta que El Buen Alemán és un gran “voler i no poder”, com així és, encara queda més en evidència aquest excés d’ambició en comparar-se amb grans títols clàssics.
Martí
M.A.Confidential 