M.A.Confidential

Palma d’Or a Cannes 2009, Premi de la Crítica a San Sebastián i a Cannes, i sel·leccionada per Alemanya als Oscars. Poques pel·lícules han unificat tant la crítica a l’hora de qualificar-la com poc menys que una obra mestra que aquesta. I menys encara si estan escrites i dirigides per Michael Haneke. El director austríac, habitual sacsejador de ments amb films com Caché, Funny Games o La Pianista, sembla haver aconseguit el seu millor producte. La Cinta Blanca és un drama d’intriga ambientat en un poblet del nord d’Alemanya l’any 1913, just abans de l’inici de la 1a Guerra Mundial, on una sèrie de fets terribles i inexplicables trenquen de sobte la tranquil·litat que hi regna habitualment. El seu origen és totalment desconegut i serà el mestre de l’escola qui comenci a investigar  i anar descobrint poc a poc el per què de tot plegat.

La pel·lícula, rodada en blanc i negre, promet no deixar indiferent a l’espectador, però aquest cop sembla que de forma menys extrema que la que ens té acostumats Haneke. Els actors protagonistes són Christian Friedel i Suzanne Lothar, aquesta última una habitual dels films del director austríac, acompanyats d’un ampli repartiment alemany i austríac, en què diuen que destaquen les grans actuacions infantils. La Cinta Blanca, que aquí s’estrena el 15 de gener, és la gran favorita als Premis del Cine Europeu i promet ser una de les sensacions d’aquest inici d’any.

M’encanta el tràiler. Totalment anàrquic, sense desvetllar cap detall argumental i recollint una sèrie d’imatges que et deixen amb moltes ganes de saber de què va tot això exactament.