M.A.Confidential

Encarant la última temporada de Lost, molts ens preguntem (amb un punt d’exageració, per què negar-ho) què farem quan ja no tinguem aquesta font inesgotable de misteris, teories i hipòtesis que ens ha fet trencar el cap des de l’any 2005. El pensament general és que mai tornarem a tenir una sèrie així, però la industria televisiva americana s’ha afanyat a anticipar-se a aquest temut buit a la graella i ens acaba de presentar la que ja ha estat batejada com a successora de Lost. Es tracta de FlashForward, una producció que va adquirir la cadena ABC, precisament la mateixa que emet Lost a Estats Units. No cal ser gaire astut per intuir que les comparacions no s’han fet esperar, i és que el propi títol ja té una clara reminiscència a la sèrie creada per JJ Abrams.

FlashForward evidencia que els salts temporals tornaran a ser protagonistes, però en aquest cas des d’un bon principi. L’acció ens situa a Los Ángeles i ens presenta diferents personatges, amb un agent de l’FBI i la seva dona com a presumptes protagonistes. El dia segueix un transcurs més o menys normal a les seves vides, fins que, de cop, tot es torna fosc. En despertar-se, el caos absolut regna a tota la ciutat. Durant 2 minuts i 17 segons, totes les persones s’han desmaiat de forma simultània, fos el que fos el que estaven fent. Què ha passat durant aquesta estona? Quines causes ho han provocat? Com canviarà les vides dels protagonistes? Aquests són els principals punts amb què juga aquesta sèrie.

Al capdavant del repartiment, Joseph Fiennes (Shakespeare in Love, Enemigo a las Puertas), acompanyat, entre altres, de Sonya Walger (Penny de Lost), Dominic Monaghan (Charlie de Lost) i Jack Davenport (un dels protagonistes de Coupling). Atenció també als creadors de la sèrie: Brannon Baga, guionista de les diferents sèries de Star Trek, i David S. Goyer, coguionista de Batman Begins, El Caballero Oscuro i la trilogia de Blade. D’experiència i talent no en falta.

L’ombra de Lost és molt allargada, i les comparacions seran inevitables (i probablement un llast important), però s’haurà de jutjar FlashForward pel que és en si mateixa. De moment, puc dir que he vist el primer capítol i que ja em moro de ganes de veure el següent. Penjaré el post pertinent sobre la sèrie quan estigui una mica més avançada, però, per ara, això pinta bé…

Per cert, sabeu qui ha estat el més ràpid i llest en comprar els drets a Espanya?