Lie to Me
Creador: Samuel Baum
Intèrprets: Tim Roth, Kelli Williams, Brendan Hines, Monica Raymund, Kristen Ariza, Hayley McFarland.
Gènere: Policíac, drama. USA, 2009. 1a temp: 13 capítols de 40 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
El Dr. Cal Lightman dirigeix una prestigiosa empresa especialitzada en la detecció de mentides. Ajudat de la Dra. Gillian Foster i els investigadors Eli Loker i Monica Torres, tots ells experts en detectar si una persona està dient o no la veritat, col·labora amb cossos de policia i l’FBI en la resolució de casos en què els testimonis són clau. Segons les seves tècniques, el cos humà ens delata molt fàcilment quan estem mentint, el més mínim gest de la boca, de la mirada o de qualsevol part indica el que sentim en aquell moment. El mètode demostra ser molt efectiu a nivell professional, però a nivell personal, aquestes aptituds poden resultar problemàtiques.Trobava a faltar una sèrie que em sorprengués, que m’oferís una contingut nou i original, encara que fos lleugerament, i Miénteme ho ha aconseguit. Sota un format de sèrie policíaca, amb un parell de casos paral·lels en cada capítol, les inusuals tècniques per a avançar en la investigació i descobrir els culpables i la qualitat i capacitat de sorprendre dels guions fan de Miénteme un producte amb personalitat pròpia i que es distancia de les múltiples sèries policíaques quasi idèntiques que podem trobar actualment. Al talent dels arguments, amb girs realment ben aconseguits, s’hi han d’afegir unes brillants actuacions, encapçalades per Tim Roth, que es posa a la pell d’un obscur i impassible psicòleg a qui certament no t’agradaria tenir davant si vols amagar alguna cosa.
Miénteme gira al voltant d’una ciència que existeix de veritat i que marca uns patrons que són vàlids per qualsevol persona. Defensa que, quan no estem dient la veritat, el nostre cos ho comunica de forma inconscient d’alguna forma o altra, encara que sigui amb un quasi imperceptible moviment de mig segon. De la mateixa forma, la nostra expressió facial transmet el que sentim quan parlem d’alguna cosa en particular o quan reaccionem davant d’un fet, ja sigui por, ira, alegria, tristesa, alleujament, etc. Aquestes expressions són universals i així està demostrat. La qüestió és que una persona corrent no pot detectar tots aquests signes, però els protagonistes de Miénteme ho dominen de tal forma que la policia i la justícia confia cegament en el seu veredicte a l’hora de resoldre un cas. Que a la vida real això pugui funcionar així, ja és una altra història.
L’evolució de Miénteme durant la seva primera temporada és molt bona. Després d’uns primers capítols absorbents, potser s’estanca un pèl, però de seguida torna a pujar coincidint amb la incursió a la vida personal dels protagonistes. I és que el seu èxit professional no es tradueix en una vida privada precisament fàcil, només cal ficar-nos a la seva pell i imaginar com viuríem si poguéssim saber sempre quan una persona ens diu la veritat i quan no. Per això ens trobem amb personatges força traumatitzats, poc feliços i sovint amb dificultats per separar la seva feina de l’àmbit personal. Tim Roth com a Cal Lightman n’és el màxim exemple, un home solitari, seriós, poc sociable i bastant sec en les formes. Es podria comparar al Dr. House, però sense arribar a les seves dosis de mala llet. Curiosament, aquest és el primer paper de Roth en una sèrie de televisió, i el cert és que és excel·lent i amb un magnetisme molt especial.
Com ja he dit, la sèrie presenta uns arguments perfectament treballats i que generalment fugen de la previsibilitat. Tot i presentar una estructura un pèl massa repetitiva, aconsegueixen enganxar de principi a fi. A més, a banda del cas a resoldre, tots ells tenen un clar transfons humà, ja que defineixen i justifiquen el nostre comportament en certes situacions. La mentida és present de forma constant a les nostres vides, però no sempre resulta igual de negativa si es tenen en compte els matisos, les conseqüències, etc. Miénteme ho transmet de forma que ens hi sentim identificats i genera algun que altre dilema moral que fa pensar, i bastant, a l’espectador. Tot i que a vegades cau en l’exageració de l’aspecte gestual i té alguns problema de credibilitat, que intenta arreglar amb la inclusió d’imatges de personatges famosos (recurs que no m’agrada), és una de les sèries més interessant que he descobert últimament.
No estem davant d’una sèrie que enganxi excessivament, ja que pots veure un capítol de tant en tant sense estar obsessionat o impacient, però tampoc crec que aquest sigui el seu objectiu. Quan la veus, saps que et trobaràs sempre amb un mínim de qualitat i que seguiràs aprenent més coses sobre nosaltres mateixos i el nostre comportament. Sabíeu que, quan tenim por, se’ns refreden les mans perquè tota la sang es concentra a les cames per si hem de fugir corrents? O que un moviment d’espatlla mentre parlem indica una mentida? Són alguns dels secrets de Miénteme. Molt recomanable.
S’acaba d’estrenar a la FOX, i properament ho farà a Cuatro.
No la coneixia. Per cert, no et perdis ‘El secreto de sus ojos’. M’ha agradat moltíssim! Una abraçada.
M'agradaM'agrada
No me la penso perdre! Ja la tenia present, i vistes les crítiques i recomanacions que he vist per tot arreu, encara estic més segur de veure-la!
M'agradaM'agrada
Ja he vist dos episodis i l’he trobat molt original. També em preocupa el fet de que pugui fer-se repetitiva i acabi perdent interès, però veient el teu comentari esperaré a veure més episodis. El fet d’incloure imatges de personatges famosos fent els mateixos gestos que els analitzats a la serie té un punt simpàtic, que com molt bé dius, intenta que quedi tot més creíble, i jo crec que ho aconsegueix.
Una serie molt recomenable.
S’ha de dir que en algun interrogatori espero que el DR. Ligthman (Tim Roth), mentres mira imperturbablement al seu interlocutor, fagi un moviment brusc i li talli el dit petit d’una mà.
M'agradaM'agrada
Hermes, ho deus haver llegit molt ràpid, perquè al post precisament dic que aquest recurs de les imatges de famosos no m’agrada gaire. Ho trobo una forma innecessària de justificar el que veiem i per mi no ve al cas. Crec que és una sèrie per veure un capítol de tant en tant, no seguits, perquè llavors és més fàcil que caigui en la reiteració. Tot i que repeteixo que la cosa va millorant.
Ah, gran referència a Four Rooms! jejeje. Ha canviat una mica el Tim Roth des de llavors…
M'agradaM'agrada
doncs coincideixo bastant amb hermes. he vist 6 capítols i està caient en la “repetitivitat” i cada vegada s’analitzen les mentides com una cosa més superficial. Al principi (molt bon primer capítol) cada mentida té molta més trascendència i ara hi ha moltes més mentides i s’analitzen molt més ràpid. Entenc que ho facin perquè la sèrie sigui més dinàmica però arriba a algun punt que les conclusions k n’extreuen semblen una mica tretes de la màniga i “porque yo lo valgo”.
indubtablement el millor de la serie es tim roth. ah per cert marti, la Torres (latina) té una gran semblança amb la putilla de luxe de la serie firefly, pero he indagat i no són la mateixa.
Ah tampoc m’agrada que no es centrin en donar a conèixer més la vida personal dels protas, centrant-se només en els dos casos presentats a cada capítol.
Tot i això, no es pot negar que es una serie entretinguda i recomanable de visionar, molt curiós tot plegat. Ah! i jo voto a favor de les cares conegudes k van sortint (seeeempre surt el clinton, com pringa), tot i k crec que algunes vegades pot respondre a un tic i no a una mentida.
Per cert, he conclòs que el lightman group es una empresa privada k en ocasions colabora amb la poli, FBI, etc. oi? osti pero mai he vist una sola factura jaja. tot de despatxos brutals, edifici brutal (eh hermes jeje), ubicació immillorable… american dream.
per últim, faig una crida al martí i a tothom que vegi the office (US), continueu mirant la segona i tercera temporada. millora molt amb el temps!!
M'agradaM'agrada
Jejeje, ho sé Edu… m’haig de posar amb la segona de The Office, però començo a estar bastant ple de sèries ja…
No havia caigut en la semblança amb la de Firefly i és veritat! Això em fa pensar que haig de tornar a mirar aquesta sèrie, segur que la gaudeixo un altre cop. Recordo que fa poc vaig mirar si estava en DVD, però a l’fnac només tenen el CD amb la BSO, i no la sèrie. vaja, que no s’entén gaire.
En efecte, Lightman Group és una empresa privada a la qual contracten de diferents llocs per resoldre els casos. a saber quant deuen cobrar d’honoraris, jejeje. Per cert, capítols 10, 11 i 12 molt bons.
M'agradaM'agrada