7 comments on “SLUMDOG MILLIONAIRE

  1. Doncs a mi personalment, em va semblar una pel.lícula rodona… i el que tu comentes de les casualitats, doncs jo me les vaig creure per un simple motiu… la història no deixa de ser un conte i és així, crec, com l’hem de veure… l’estructura narrativa, el ritme trepidant, els flashbacks molt ben narrats, la música… i sobre tot la fotografia d’una India bruta i corrupte em van semblar d’allò més encertades i amb un final que es pot permertre, totalment bollywoodià!!! Simplement per què és un conte. Aquest guió en mans d’un altre podia haver estat ridícul, ensucrat i carrincló però Danny Boyle fa un retrat de la India molt dur però amb una història que et fa mantenir el somriure als llavis.
    petonet

    M'agrada

  2. Precisament, per aquest retrat magnífic que fa de la Índia cruel i corrupta corresponent a la infància del protagonisme, per la seriositat dels esdeveniments que el marquen després, i fins i tot per aquest mig aire de cine thriller que arriba a agafar la peli… per tot això em va semblar que el final es reduïa a massa poc.

    Naturalment que el fil romàntic és el que aguanta l’argument, i que t’enganxa i emociona, però amb tot el treball que s’ha fet al llarg del film, crec que hagués estat bé apuntillar els altres aspectes que es tracten.

    Això sí, estic d’acord que en mans d’un altre director, la peli s’hagués pogut convertir en algo molt més pastelós i mediocre. Que quedi clar que m’ha agradat molt, simplement que no la puc considerar rodona, com tu dius.

    Ens llegim!

    M'agrada

  3. A mi també m’ha agradat, però jo trobo que es podia haver anat una mica més enllà. És una Índia ben explicada, però tal i com explico al SensePresses, bastant superficial i pensat per impactar l’espectador occidental (sobretot l’americà).

    El millor per mi és la fotografia i la música. Espcialment remarcables les escenes de la corredissa dels nens pels carrers de Mumbay fugint de la polícia o quan són al riu on es renta la roba i ells lloguen els vàters.

    El guió el trobo força convencional encara que l’hi reconec l’originalitat del contrapunt de l’opulènt concurs envers la vida al carrer.

    Tot plegat, ideal per agradar i entretenir al màxim nombre de gent possible encara que això signifiqui perdre profunditat i complexitat.

    Salutacions.

    M'agrada

  4. trobo molt bo el retrat de l’Índia, genial la història dels nens cap a adolescents, i la història d’amor es fantàstica, però…

    1.- no m’agrada k el final sigui tan fantàstic.
    2.- jo vull anar a l’Índia al programa kieres ser millonario (l’última pregunta es tan peliculera llagrimeta fàcil…i es per memos, no cola k sigui una pregunta final. vale k keda de puta mare com a final de peli, pero ho trobo forçadissim).

    total, la peli m’ha agradat molt, pero amb un final un xic amarg (jo crec k s’hauria d’haver optat pels diners o l’amor, pero els dos es com…estasss flipaaant)

    M'agrada

  5. Bueno, ja veig que la meva sensació al final de la peli és compartida per altra gent… o sigui que tan raro no seré, jeje.

    Dani, completament d’acord amb el que dius. La teva última frase ho resumeix molt bé: com a producte destinat a agradar a tothom està perfectament ideat i completat (molt millor que d’altres que pretenen el mateix), però jo també crec que li acaba faltant una mica de profunditat.

    Edu, la veritat és que la meva reacció al veure la última pregunta del concurs va ser molt semblant a aquesta, em costava massa d’empassar-m’ho. Fins llavors, les preguntes havien estat cada cop més difícils, d’acord amb el concurs real, però al veure la final vaig pensar “venga yaaaa, no pot ser”. I com tu dius, a mi també se’m passava pel cap l’opció de que perdés els diners, però a canvi acabés amb ella, lo qual potser m’hagués convençut més i tot, però acabar aconseguint-ho tot tot i d’aquesta forma…

    En fi, que sota aquest pretext de “Estava escrito” es podrien fer moooooltes pelis… això sí, segurament no serien tan bones com aquesta.

    M'agrada

  6. No estic d’acord amb vosaltres amb lo del final, si a tota la pel.lícula les preguntes i respostes tenien a veure es normal que aquesta aparegués i sobre si era fácil, potser no us enrecordeu de l’espanyol que va guanyar els cinquanta millons de pessetes, tenia també el comodí del telèfon i va trucar a la seva dona per dir que havia guanyat el premi final. Y la pregunta era d’allò més fàcil, amb quin fruit es feia la copra, per cert del coco. Vull dir amb això que la realitat sempre supera la ficció…

    M'agrada

  7. Encarna, recordo perfectament el cas que expliques del concurs aquí a Espanya (diga’m ignorant, però jo no tenia ni idea de la resposta…) i jo reconec que per guanyar-lo probablement t’ha de passar algo semblant al que passa a Slumdog Millionaire.

    Si a mi em va deixar la sensació que explico abans és perquè aquesta última pregunta em va trencar totalment el fil ascendent que portava el concurs fins aquell moment. Si fins llavors m’havia impressionat l’explicació de com sabia cada resposta, aquest final em va semblar un adorn massa efectista… però bé, tot és qüestió de gustos i entenc que molta gent la consideri rodona.

    Gràcies pel comentari!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s