M.A.Confidential

The Spirit

Director: Frank Miller

Intèrprets: Gabriel Macht, Eva Mendes, Samuel L. Jackson, Scarlett Johansson, Paz Vega.

Gènere: Còmic, acció, drama. USA, 2008. 100 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Em feia por aquesta peli, ja des del primer tràiler no ho tenia clar, però li vaig donar una oportunitat… que va confirmar els meus temors. Deixant de banda l’adequació de l’adaptació del còmic a la pantalla, que no puc jutjar perquè no conec l’obra original, The Spirit és una peli molt mal feta des del punt de vista més purament cinematogràfic. La història no enganxa, la trama està molt mal construïda i explicada, el protagonista no té força, les interpretacions són artificials i el carregat estil visual tampoc no hi ajuda gens. Per qui no coneix el còmic, la peli és un complet despropòsit que es refugia tan sols en l’espectacular repartiment femení; per qui coneix el còmic, sincerament dubto que sigui tan dolent, o sigui que no crec que estigui gaire content tampoc.

Per començar, la presentació del personatge de Spirit no té cap mena de gràcia i no aconsegueix donar-li gens de carisma. Tampoc l’explicació del seu passat, i de com esdevé el que és ara, té gaire atractiu ni sembla donar-li gaire raó de ser. D’altra banda, la caracterització del personatge d’Octopuss resulta tan caricaturesca o exagerada, que costa prendre-s’ho seriosament. Pel que fa a la resta de secundaris, tots apareixen sense que se’ns expliqui massa bé qui són, d’on provenen i quina història tenen darrere. D’acord que després el film té flashbacks en que podem veure algun cas, però narrativament són bastant poc aclaridors i queden un munt de dubtes pel mig.

La trama de The Spirit és intensa però molt confusa, costa trobar cohesió entre un fet i el següent i hi ha escenes que directament no s’entenen per lo insòlites que són (el muntatge nazi que me l’expliqui algú). D’altra banda, quan descobreixes la raó principal de tot, allò pel que lluiten Spirit i Octopuss, et quedes una mica igual que abans. A banda de no tenir cap mena d’originalitat, se li dóna un rerafons mitològic força ridícul i converteix l’escena final en còmica quan en realitat hauria de tenir suspens i implicar a l’espectador. En resum, que si intenteu explicar de què va la peli a algú que no l’ha vist, veureu com no sabeu per on començar.

Com ja he dit, The Spirit reserva gran part dels seus esforços a recrear-se en les figures d’Eva Mendes (especialment), Scarlett Johansson i Paz Vega, i en realitat aquest és l’únic reclam publicitari que està tenint la peli. Sí, no es pot negar que el film és molt “generós” a l’hora de fer lluïr a aquestes tres actrius, cosa que pel públic masculí resulta agradable a la vista, però és que realment tampoc ni es pot dir que la peli valgui la pena per això. D’una banda, és molt trist per part de la peli, i de l’altra, és molt primari per part de l’espectador. A Sin City també hi havia lluiment d’aquest tipus, però a més a més tenies unes històries treballades  i en general una molt bona peli.

Espero que ningú compari les dues pel·lícules perquè no tenen res a veure. Sí, visualment The Spirit adopta l’estil de Sin City (al cap i a la fi, Frank Miller està darrere de totes dues), però no sap trobar una continuitat i incorpora molts excessos i motius sobrecarregats que acaben cansant. Frank Miller és un gran dibuixant de còmic i benvingudes siguin totes les seves adaptacions al cine, però a l’hora de dirigir, millor que ho reservi a algú que en sàpiga, perquè el resultat que en veiem aquí és molt pobre. No acostumo a ser tan contundent, però si podeu, estalvieu-vos The Spirit, que 7 euros mal gastats en temps de crisi fan mal.