M.A.Confidential

Fringe

Creadors: J.J. Abrams, Alex Kurtzman, Roberto Orci

Intèrprets: Joshua Jackson, Anna Torv, Kirk Acevedo, Lance Reddick, Blair Bown, John Noble.

Gènere: Ciència-ficció, suspens, thriller. USA, 2008. 40-45 min. per capítol

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Tot i que molts en tinguin ara la primera notícia, Fringe era una de les sèries més esperades de l’actual temporada a Estats Units. El motiu no és altre que tractar-se de la nova sèrie creada per J.J. Abrams, el principal responsable d’un fenomen anomenat Lost. No hi ha dubte que un precedent com aquest ja és suficient per crear unes expectatives enormes (com ja va passar amb la seva peli Cloverfield), però al mateix temps tothom ha de ser conscient que seria massa ingenu esperar un producte semblant. Com ja he dit més d’un cop, J.J. Abrams té el gran problema d’haver començat pel cim, amb la qual cosa ara no li queda altra que baixar de forma inevitable. No obstant, si Lost és el cim, Fringe equivaldria a un camp instal·lat a una altitud força digna.

Per començar, s’ha de dir que ens trobem davant d’una sèrie amb una estructura clàssica, sense salts temporals ni dobles realitats. Tot i haver-hi una trama troncal que va evolucionant poc a poc, cada capítol té un fil conductor diferent, centrat en un cas concret que es planteja, es desenvolupa i s’acaba en els 45 minuts aproximats que dura cadascun. Això sí, el que queda clar és que Abrams no abandona la temàtica relacionada amb la ciència-ficció i els fenòmens sobrenaturals, amb casos realment rebuscats, però originals i molt impactants. Fringe no té, ni molt menys, la originalitat de Lost, i es pot equiparar fàcilment a altres sèries com Expediente X i similars, però aconsegueix crear trames suficientment inèdites per evitar ser la còpia de cap altra producció.

Un punt a favor important de Fringe, que també es va donar amb Lost, és que els actors no són coneguts, o com a molt ens poden sonar però sense saber d’on. Això evita possibles referències amb altres actuacions en d’altres sèries i li dóna més personalitat. No obstant, sí que es pot reconèixer, per exemple, algun que altre actor que J.J. Abrams ha aprofitat de Lost, a banda d’altres elements que ens recorden a la popular sèrie. No sé si serà a propòsit o no, però la música és pràcticament calcada, les lletres que ens indiquen les localitzacions són molt semblants a les de Lost i, sense anar més lluny, l’episodi pilot comença amb un avió que té problemes en ple vol. No dubto que J.J. Abrams haurà posat cert sentit de l’humor en aquest sentit.

La veritat és que els capítols (vistos quatre fins el moment), tot i presentar una estructura força clàssica i, segons com, previsible, aconsegueixen enganxar, sobretot gràcies al bon ritme narratiu, qüestió en què Abrams demostra que és un mestre. També es mouen constantment per aquella fina línia que separa la ciència-ficció d’allò realment creible, però en una sèrie com aquesta quasi millor no plantejar-se aquestes coses. És important, també, la inclusió de l’humor en moltes situacions de la sèrie, sobretot al voltant del personatge del doctor Walter Bishop i la seva peculiar situació mental. Tot plegat fa que l’atmosfera dels capítols sigui més distesa del que ens podríem trobar en una sèrie d’aquestes característiques, on s’acostuma a donar un gran (exagerat) to trascendental a tot el que passa.

Així doncs, em veig en condicions de dir que J.J. Abrams compleix amb el que un servidor esperava de Fringe: una sèrie més convencional, però igual de treballada, amb uns bons guions i capacitat d’atrapar l’espectador. A primera vista, pot semblar més del mateix dins del gènere, però a partir del tercer capítol ja deixa entreveure que té esperit propi i ja et deixa amb certa sensació de ganes de saber amb què ens sorprendrà al següent capítol. Esperem que vagi a més a mida que avança la temporada.

No crec que la FOX trigui gaire a portar-la al seu canal de Digital+, segurament a principis de 2009.