M.A.Confidential

Tropa de Elite

Director: José Padilha

Intèrprets: Wagner Moura, Caio Junqueira, André Ramiro, Milhem Cortaz, Fernanda de Freitas, Fernanda Machado.

Gènere: Drama, policíac, acció. Brasil, 2007. 110 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Després de la grandiosa Ciudad de Dios i la més aviat fallida Ciudad de los Hombres, el cinema brasiler torna a endinsar-se al perillós i cruel territori de les faveles, on els traficants d’armes i drogues tenen el control absolut. No obstant, Tropa de Élite ens mostra el punt de vista oposat al que estavem acostumats fins ara, i ens convida a acompanyar el cos policial que intenta vetllar per la llei a aquests barris. El resultat és una pel·lícula més que notable, carregada de tensió i dramatisme, i amb una credibilitat (tot i l’aspecte més aviat “videoclipero” de la direcció) que fa esgarrifar degut a la duresa d’algunes de les imatges que presenta.

L’estructura de la peli és molt semblant a la de Ciudad de Dios, amb un inici veritablement brillant que dóna pas a un retrocés en el temps per explicar-nos com hem arribat a la situació que acabem de presenciar. Utilitza també aquesta mena de divisió per capítols, dedicant-ne un a cadascún dels tres protagonistes principals, mostrant-nos el seu rerafons més íntim i personal, i aixecant una gran empatia envers ells. La peli dedica la primera hora a explicar-nos aquest abans, i reserva la segona pel que passa després. L’equilibri del ritme narratiu és perfecte i m’atreviria a dir que la peli no té cap baixada important d’intensitat i que et manté atent de principi a fi. L’únic que se li podria retreure és que l’acció és una mica precipitada durant els minuts de desenllaç.

Amb unes actuacions magistrals, sobretot la de Wagner Moura (Capità Nascimento), i carregades de dramatisme, Tropa de Élite no dubta a afrontar sense cap tipus de complex situacions molt dures i violentes, les quals no deixen de ser un fidel reflex del que deu passar de veritat a aquella ciutat. En realitat, són escenes necessàries perquè la peli pugui transmetre de la millor manera possible el seu missatge i per fer pensar a l’espectador sobre el que veu, perquè busqui els culpables i perquè determini qui són els bons i qui són els dolents de la peli. O millor dit, perquè intenti distingir els bons dels dolents. La veritat és que la imatge que ens emportem de la policia brasilera no és que sigui gaire positiva, per tant es nota una clara voluntat de denúncia en aquest sentit.

Tropa de Élite ens mostra un cos de policia que es prepara com si fós un exèrcit abans d’anar a la guerra i que inculca uns objectius i una mentalitat on no entra cap tipus de preocupació sobre les morts que es puguin causar, sinó tot el contrari. La peli fins i tot té una part al més pur estil de La Chaqueta Metálica, en què realment costa d’entendre que tot allò sigui necessari, però és que el conflicte entre policia i bandes de traficants és tractat en tot moment com una veritable guerra. De la mateixa forma, la peli deixa força malament el cos de policia convencional, descrivint-lo com a corrupte o com a impassible davant dels problemes a les faveles més perilloses.

Precisament, per culpa d’aquest fet, la pel·lícula va aixecar moltíssima polèmica quan es va estrenar a Brasil i fins i tot algunes autoritats la van criticar públicament. Això sí, va ser un autèntic èxit de taquilla i es va emportar vuit premis nacionals de cine. A més a més, José Padilha va aixecar ni més ni menys que l’Ós d’Or del Festival de Berlín fa pocs mesos. Després de Ciudad de Dios, és sens dubte el film brasiler de més impacte dels últims anys. En principi, aquí s’estrena l’11 de juliol, però ja se sap com va la distribució en aquest país, o sigui que caldrà esperar a veure-ho. Sigui quan sigui, és més que recomanable veure-la.