The Mist

Director: Frank Darabont

Intèrprets: Thomas Jane, Marcia Gay Harden, Laurie Holden, Andre Braugher, Toby Jones, Nathan Gamble.

Gènere: Terror, ciència-ficció. USA, 2007. 120 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Frank Darabont és el responsable de dues de les grans pel·lícules dels anys 90, com Cadena Perpétua i La Milla Verde (la primera excepcional, la segona notable), però sembla que el canvi de segle li ha fet baixar clarament el nivell d’exigència. Després de la més que discreta The Majestic, ara adapta una de les novel·les més conegudes de Stephen King i s’endinsa en el gènere de terror. El resultat es deixa veure en general, té bons moments puntuals de suspens i un rerafons sociològic interessant, però per mi és certament millorable en molts aspectes.

Per començar, queda clar que la peli passa olímpicament d’explicar-nos l’origen de tot plegat, d’on ve la boira, què la pot haver causat, etc. perquè de seguida va al que li interessa i en tot just 10 minuts ja estem tancats dins de l’hipermercat. D’una banda, això pot ser bo per estalviar-nos alguns minuts irrellevants previs a l’acció principal, típic fallo de diverses pelis del gènere, però de l’altra també et deixa amb aquesta sensació que tot comença i encara no t’han deixat ficar-te a la peli, obtenir una mica d’informació per posar-te en situació o conèixer més als personatges. En fi, que a La Niebla la diversió no triga gens a arribar.

I dic diversió perquè el que seria terror, més aviat poquet. Darabont construeix molt bones escenes de tensió, però crec q la peli no arriba a fer tota la por que suposadament hauria de fer. Sí que les polsacions van pujant i que les criatures que ataquen els protagonistes són cada cop més grans, però en cap moment et fa saltar del seient o passar veritable patiment. Precisament, crec que això ve donat per l’escassa proximitat amb els personatges, dels quals alguns estan exageradament definits i d’altres molt poc treballats. El problema és que el més definit de tots, magistralment interpretat per Marcia Gay Harden, et provoqui ganes de fer-la callar sigui com sigui.

És en aquest personatge on es basa el principal missatge de la història creada per Stephen King: davant una situació extrema, en aquest cas l’atac d’un monstre, la reacció de la societat pot portar a què el monstre acabi sent una part d’ella. Arriba un moment on ja no se sap quin és el perill més gran per als protagonistes, si el que està fora de l’hipermercat o el que està dins. La Niebla és un retrat molt crític al comportament de la societat quan es veu totalment envaida per la por, la facilitat amb què es poden manipular les seves ments i de rebot el seu comportament. Segurament aquí és on hi ha el veritable terror de la peli.

Pel que fa als efectes especials, doncs estan força treballats i la varietat de bichos de totes menes realment fan fàstic, però, personalment, trobo que estan poc explotats. Com si li passés el mateix que a molts personatges, la peli es passa molt de temps escoltant el personatge de Marcia Gay Harden i s’oblida massa de l’exterior, que en realitat és l’amenaça que ha causat tot allò. En aquest sentit, arriba un punt que es cau en la reiteració i les ganes que la dona calli d’una p… vegada ja són descomunals. També s’ha de dir que la resta d’actuacions són bastant fluixes al costat d’ella i per això es deuria potenciar la seva aparició en pantalla.

Pel que fa a la resolució, s’ha de reconèixer que té la seva part impactant, però tampoc és que aconsegueixi commocionar gaire, segurament per aquesta relativa distància amb què t’acabes prenemt la peli. Per passar la tarda no està malament, però crec que els amants del gènere es quedaran amb ganes de més. Esperem que Frank Darabont torni a pujar una mica de nivell a la seva pròxima peli, cosa que no hauria de ser especialment difícil vista aquesta.