Salvador Puig Antich
Director: Manuel Huerga
Intèrprets: Daniel Brühl, Tristán Ulloa, Leonardo Sbaraglia, Leonor Watling, Ingrid Rubio.
Gènere: Drama, històric. Espanya, 2006. 125 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
A inicis dels anys 70, quan ja es porten 35 anys de dictadura franquista, Salvador Puig Antich i uns quants companys més decideixen organitzar un grup radical i combatre pel seu compte la repressió del règim. L’ús de la violència fa que la policia els tingui com un dels seus objectius principals, i en una emboscada, Salvador Puig Antich és ferit i detingut, després de matar un agent. Els seus dies a la presó model de Barcelona, esperant la seva condemna, li serveixen per explicar la seva història al seu advocat.Tothom parla maravelles d’aquesta peli i, realment, si mires la història del cine espanyol contemporani, s’hauria de colocar indubtablement entre les millors. Però, d’altra banda, si et poses a analitzar la peli separadament, crec q li falta una mica per arribar al nivell de perfecció que molts anuncien després d’haver-la vist. Suposo q el fet de situar-se en l’època q es situa afegeix un component especial per als q van viure la història de Salvador Puig Antich en directe (no seria el meu cas), no només per aquest cas concret, sinó que s’extén a la situació dels últims anys del règim franquista.
En referència a això, és un gran encert q la peli no vulgui sensibilitzar fàcilment amb les imatges de sempre i es focalitzi en tot moment en el cas personal de Puig Antich. M’ha agradat molt el rime de la peli, però trobo q canvia massa bruscament en la última mitja hora i es recrea una mica massa en el patiment final, amb alguns moments q no aporten gaire i forcen una mica la llagrimeta. Això sí, la de l’execució és una de les millors escenes que vist al cine els últims anys. La sala sencera s’agafava a la butaca i aguantava la respiració.
L’aspecte de Salvador que podria posar principalment en dubte, i que segurament pot donar lloc a interpretacions variades, és el tractament que fa del protagonista. Sobretot cap al final, el casi descarat sentiment de llàstima que ens transmet respecte Salvador sembla q el vulgui situar en la categoria d’heroi, cosa que no tinc gaire clara q fós. Hi havia moltes formes de lluitar contra el franquisme, però s’hauria de discutir si muntar un grup armat d’una dotzena de persones i atracar bancs era la millor idea. Puig Antich va morir de forma totalment injusta a mans d’un dictador, com tantíssima altra gent, però és q se la va jugar… i de forma un tant ingènua, crec jo.
Això sí, el sentiment de ràbia a mida q avancen els fets no te’l treu ningú. En tot cas, no us la podeu perdre. Una peli rodona.
Martí
M.A.Confidential 