Down in the Valley
Director: David Jacobson
Intèrprets: Edward Norton, Evan Rachel Wood, David Morse, Rory Culkin.
Gènere: Drama. USA, 2005. 100 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Harlan és un jove amb aires de cowboy que treballa en una gasolinera, on un dia coincideix amb Tobe, una adolescent rebel amb una vida familiar difícil. Aquestes dificultats a casa de Tobe s’agreugen amb l”aparició de Harlan i especialment per culpa d’alguns dels seus actes, poc raonables. A mesura que la seva relació es dificulta, el comportament de Harlan comença a ser cada cop més estrany.En primícia per a M.A. Confidential, i quan encara no hi ha data d’estrena al nostre país, arriba aquesta interessant producció independent americana que demostra un cop més que, quan es treballa al marge de les grans productores multinacionals, acostumen a sortir bones pel·lícules des dels Estats Units. En aquest cas, ens trobem davant un drama amb clares reminiscències al western, sobretot personificades en el protagonista. La seva relació amb la noia protagonista simbolitza la trobada entre el camp i la ciutat, allò salvatge i la civilització, dues formes diferents de viure en què inevitablement un dels dos es troba incòmode.
Però no tot es queda aquí, tot i que la peli sembla estancar-se en un determinat moment, apareixen girs completament inesperats que fan canviar la trajectòria de la trama. El pes de la història recau en el personatge d’ell i el seu curiós i xocant comportament; en gran mesura, la sensació de voler coneixe’l més i saber què s’amaga darrere fa que no ens perdem detall fins al final, pq és justament després del final quan l’arribes a comprendre, i en definitiva a comprendre molt millor la pel·lícula en si.
Amb la típica estructura de “pare a qui no agrada el novio de la seva filla i desaprova la seva relació”, però que acaba sobrepassant-la totalment. El ritme aconsegueix adequar-se molt bé a la història i sobretot als personatges i els seus canvis d’actitud, amb lo qual pot prendre’s el seu temps en determinats moments i accelerar una mica més en d’altres. Tot i això, cal q l’espectador no s’impacienti pq tot està per arribar i acaba no deufraudant gens.
No passarà a la història, però és un bon treball cinematogràfic (q es necessari apreciar) i quan acabes de veure-la i la repasses mentalment t’adones que realment està molt bé. Val la pena.
Martí
M.A.Confidential 