Garden State
Director: Zach Braff
Intèrprets: Zach Braff, Natalie Portman, Peter Sarsgaard, Ian Holm.
Gènere: Comèdia dramàtica. USA, 2004. 100 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Andrew Largeman torna a la seva casa natal, després de 10 anys d’absència, per a asisitir al funeral de la seva mare. Allà es retroba amb els seus amics d’infància i coneix a Sam, una noia força especial, amb qui de seguida fa una bona amistat. També es troba amb el seu pare, amb qui la relació no és gaire bona per culpa de certs fets del passat. Amb tot, Largeman comença a redescobrir-se a si mateix i a valorar allò que va deixar enrere fa 10 anys.Per fi l’he trobat i l’he pogut veure, i la veritat és que lamento no haver-ho pogut fer fins ara perquè m”ha semblat una molt bona pel·lícula. Dins de la seva senzillesa, aconsegueix molt més que qualsevol altra comèdia dramàtica que s’hagi fet els últims anys, i a més a més amb un estil original, en ocasions una mica extravagant i tot, que li dóna molta vida. M’ha sorprès la qualitat de la direcció, tractant-se d’un tio tan jove i sense cap experiència, es nota la intencionalitat de certs detalls i imatges.
Fa riure, emociona, commou, i tot amb una certa subtilesa, sense utilitzar en cap moment recursos fàcils, d’aquells en què veus a venir el que acabarà passant mitja hora abans. I un capítol apart és Natalie Portman (sospir), per mi una de les seves millors actuacions. Provoca aquella sensació que et deixa amb cara de somriure atontat cada cop q apareix (similar a la q un té amb Scarlett Johansson quan mira Lost in Translation), en fi, irresistible.
La única referència que tenia de Zach Braff és la sèrie Scrubs, però el paper que hi interpreta s’assembla a la peli com la nit al dia, cosa q demostra la seva versatilitat i el seu talent. Un cop més, és una altra peli q ha passat força desaparcebuda al gran públic i és una llàstima, pq té moltíssima més qualitat que la majoria de pelis del mateix gènere (i americanes) que ens podem trobar. Molt grata sorpresa i recomanable a tothom, tothom.