Family Guy: Something, Something, Something Dark Side

Director: Dominic Polcino

Veus originals: Seth MacFarlane, Alex Borstein, Seth Green, Mila Kunis, H. Jon Benjamin, John G. Brennan.

Gènere: Animació, comèdia. USA, 2009. 55 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Després de la genial i aclamada Padre de Familia: Blue Harvest, en què Seth MacFarlane i els seus van adaptar i parodiar amb mà de mestre la primera part de la saga de Star Wars, aquesta continuació era esperada amb candeletes per tots els fans, però el resultat és una mica decebedor. Costa dir això de Padre de Familia, però s’ha de reconèixer que, aquest cop, no han sabut construir un guió a l’alçada ni incloure els seus gags amb la precisió habitual. Hi ha grans moments, grans frases i anades d’olla al més pur estil Padre de Familia, però massa puntuals. L’efectivitat dels gags és irregular i crec que a la trama original de El Imperio Contraataca se li hagués pogut treure una mica més de suc.

S’ha de dir que Algo, Algo del Lado Oscuro té un inici prometedor. El text del començament és delirant i a més té força mala llet, igual que la primera i única aparició de Joe al film. A partir d’aquí, la història avança a molt bon ritme combinant l’avanç de la trama amb les diferents aportacions marca de la casa, les quals, com ja he dit, no sempre aconsegueixen l’efecte desitjat. Les raons són diverses, però acostumen a ser fruït de la falta d’equilibri, sobretot tirant cap a l’acumulació, i també per un estil d’humor que a vegades és massa fàcil o fins i tot mediocre. Realment, un aspecte impropi de Padre de Familia. La meva sensació és que, al contrari que amb Blue Harvest, els 55 minuts se’ls han fet llargs i han hagut d’afegir massa farciment.

No obstant, això no treu que hi hagi situacions molt ben trobades o diversos moments brillants, d’aquells en què et parteixes de riure. Els més efectius són els que exploten una característica essencial de Padre de Familia, que és la mescla de la quotidianitat més bàsica amb moments que teòricament tenen una gran importància i solemnitat, o aplicats al personatge a qui menys li escau. Un bon exemple són els problemes de Darth Vader amb la seva dona de fer feines o la conversa d’aquest amb Palpatine en què aquest li explica la música que s’està passant a l’iPod i li ofereix els discos que no escoltarà més. D’altra banda, també es juga amb l’humor referent a la pròpia peli que s’esta parodiant i hi ha un parell de referències a gags clàssics de la sèrie que et deixen per terra. Aquí és on Algo, Algo del Lado Oscuro funciona.

Un dels altres aspectes on m’he quedat amb ganes de més ha estat l’aprofitament dels nous personatges, com Yoda o Lando, especialment el primer, a qui han atorgat un personatge massa secundari a la sèrie i relativament poc conegut per l’espectador. D’altra banda, també crec que la inclusió del pollastre gegant amb qui lluita Peter és massa testimonial. Fins i tot el propi Joe es queda amb un paper ridícul. En tot cas, Stewie Darth Vader es reafirma com el millor personatge. Un altre fet ja habitual són els diversos “cameos” d’actors famosos, en què, entre alguna sorpresa, destaquen James Caan o James Woods, dos noms que ja formen part de la sèrie. La resta de personategs segueix en la mateixa línia que a Blue Harvest.

En fi, que estem davant d’un producte amb massa alts i baixos considerant a què ens tenen acostumats aquesta gent, però que no perd l’entreteniment en cap moment, o sigui que tampoc fa mal a ningú ni és qüestió de no recomanar-la. Blue Harvest comptava amb la novetat i l’efecte sorpresa com elements favor, a més de presentar un guió molt més treballat, mentre que Algo, algo del Lado Oscuro pateix per mantenir el nivell, donat que no compta amb aquests dos factors i a la història li costa més aguantar-se. La tercera part, la que parodiarà El Retorno del Jedi, ja està en producció i es titularà We Have a Bad Feeling About This. Espero que tornin a pujar el llistó. Són capaços de fer-ho millor, porten anys demostrant-ho.