Ice Age 3: Dawn of the Dinosaurs

Director: Carlos Saldanha, Mike Thurmeier

Veus originals: John Leguizamo, Ray Romano, Queen Latifah, Dennis Leary, Simon Pegg, Sean William Scott, Josh Peck.

Gènere: Animació, aventures. USA, 2009. 85 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Ice Age arriba a la seva tercera entrega i ho fa oferint pràcticament el mateix que en les dues anteriors. El mateix fil argumental, els mateixos recursos, el mateix humor i, en definitiva, la mateixa sensació de cinema d’animació de segona divisió. Sí, ara hi ha dinosaures i a més apareix un nou personatge força graciós en forma de mostela que mig parodia Apocalypse Now (i que és el millor de la peli), però el film avança de forma poc àgil, bastant previsible i buscant recolzament en petits moments d’enginy que no sempre tenen el mateix èxit. És cert que l’ús del 3D evoluciona i millora respecte la seva antecessora, tant pel que fa a disseny com a la direcció, més atrevida, però les pelis d’aquesta gent segueixen sense tenir identitat pròpia i no són més que una continuació i, en definitiva, una reiteració.

La principal causa d’això últim és que el missatge que vol transferir Ice Age 3 és exactament el mateix que trobàvem a Ice Age i Ice Age 2. I a més, es veu d’una hora lluny: la unió, l’amistat i la família com a bases per tirar endavant i com a solució a tots els problemes. No és que sigui un missatge dolent, naturalment, però sí que està tan utilitzat i reutilitzat que ja cansa. Si a l’anterior post parlava de l’evolució del 3D a l’hora de fugir del seu caràcter infantil, no és un fet que es pugui aplicar a Ice Age 3. La pel·lícula és entretinguda per l’augment d’escenes d’acció, per la citada aparició d’aquest nou personatge anomenat Buck (amb veu original de Simon Pegg) i, sobretot, per les intervencions de Scrat, l’autèntica estrella de tota la saga Ice Age. La resta de personatges fan aportacions més o menys afortunades, però sempre massa típiques en ells. En fi, que el film no aporta gairebé res de nou que es pugui destacar.

Com ja he dit, l’estructura de la història és la mateixa que les dues anteriors: un personatge es fica en problemes, se l’emporten i la resta emprenen una aventura per anar a rescatar-lo, compenetrant-se i intentant deixar de banda les seves diferències; a mig camí, un nou integrant s’uneix al grup per guiar-lo. No em digueu que no us sona tot plegat. El problema dels responsables d’Ice Age 3 és que no saben sortir-ne, potser perquè, realment, aquesta saga només permet guions així. I això és una clara senyal que està esgotada. Se n’adonaran? No, al 2011 tindrem Ice Age 4. Sabran sortir d’aquesta reiteració? Amb la recaptació que tenen en cada estrena, dubto que els importi massa.

Potser aquesta gent de la Fox veu Pixar tan lluny i impossible d’igualar que ha decidit baixar el llistó i buscar deliberadament pel·lícules destinades al públic infantil, davant les quals els adults podem entretenir-nos durant estones (que no tota l’estona) i poca cosa més. No vull convertir això en una crítica per enderrocar aquest tipus de pelis, perquè naturalment han d’existir i són molt positives i fins i tot didàctiques per als més petits, però és important deixar clar que Ratatouille, Wall·E o fins i tot Los Mundos de Coraline no es poden posar al mateix sac que Ice Age 3, i que seria un gran error fer-ho.

Per cert, no voldria ser rabiosament primmirat i sóc conscient de certes llicències que es poden prendre aquest tipus de films, però això de situar-me a dinosaures vivint durant l’edat de gel i, a més a més, sota terra… home, s’hi haguessin pogut esforçar una mica més.