Defiance

Director: Edward Zwick

Intèrprets: Daniel Craig, Liev Schreiber, Jamie Bell, George MacKay, Alexa Davalos, Allan Corduner, Mark Feuerstein.

Gènere: Drama, bèl·lic, històric. USA, 2008. 130 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Pel·lícula construïda de forma impecable per funcionar com el que és: un producte d’entreteniment perfectament dissenyat, oferint entreteniment de principi a fi, però sense arriscar-se a aprofundir més del compte. Tal com va fer amb Diamante de Sangre, Edward Zwick aconsegueix fer-nos passar una molt bona estona, mesurant de forma molt efectiva el ritme de la peli i amb una trama que atrau des d’un bon principi i ja no ens deixa anar fins al final. En aquest cas, compta també amb un protagonista que rendeix molt bé en aquest tipus de papers, com és Daniel Craig, i uns secundaris que també compleixen amb la part que els toca aportar. La veritat és que Resistencia és d’aquelles pelis destinades a agradar a pràcticament tothom; és el que té no arriscar-se en excés.

Un dels aspectes meritoris de Resistencia és que, tot i la seva temàtica àmpliament utilitzada al cinema en general (2a Guerra Mundial), aconsegueix distanciar-se de les imatges més típiques i tòpiques i ofereix un enfoc relativament diferent al que havíem vist fins ara. Tot i que l’estructura de la trama no és nova i moltes de les situacions són d’esperar, no et vénen constantment altres pelis a la memòria mentre la veus, cosa que és força fàcil en films sobre aquest conflicte. Resistencia comença sense perdre el temps, posant-te en situació de seguida i entrant en acció de forma que quasi t’agafa per sorpresa. A partir d’aquí, presenta una evolució constant, tant en en la trama com en els protagonistes, i sap mantenir l’atenció i evitar la monotonia fins al final.

L’argument té els seus tres pilars bàsics en la part més bèl·lica, la vida de la comunitat al bosc i la relació entre els dos germans Tuvia i Zus. Com és d’esperar, a vegades no són els alemanys els que més maldecaps dónen als protagonistes, i a vegades el problema més gros apareix per sorpresa. Tot i que les situacions no són un prodigi de l’originalitat, estan ben trobades i ben situades en el temps perquè el film tingui substància en tot moment. El muntatge presenta obligats salts temporals, alguns d’ells amb la sensació que deixen caps per lligar, però també ajuden a fer avançar la peli de forma adequada. Amb tot, com ja he dit, la narració és fàcil i sense complicaci0ns, cosa que la fa molt efectiva per a tots els públics.

Segurament és per això que a Resistencia es troba a faltar una mica més d’atreviment en alguns aspectes que de ben segur deurien tenir més pes en la història real (cal recordar que està basada en fets verídics). Així doncs, qüestions com la controvertida posició dels soviètics o el mateix paper poc clar de Bielorússia a la guerra són tractats de forma molt superficial i evitant mullar-se massa. També falta un punt més d’èpica a la història, ja que els protagonistes volen portar l’etiqueta d’herois, i la veritat és que ho són, però el film no ho sap ressaltar de forma suficient. Al personatge de Daniel Craig li falta una mica de carisma, el mateix que al de Liev Schreiber (que quasi m’ha agradat més i tot). En canvi, cal destacar l’actuació de Jamie Bell (el nen de Billy Elliott), que sorprèn amb un personatge que va de menys a més.

Resistencia ofereix exactament el que esperava d’ella. És una bona peli, que sap aprofitar un relat de temàtica molt atractiva i que juga molt bé les seves cartes, tot i no ser totes les que podria. Supera les dues hores, però manté un ritme sense grans baixades i presenta escenes d’acció molt efectives i emocionants, cosa que no la fa, per res, llarga. Una bona opció pel que busca entreteniment, però ben treballat, i sense necessitat de recrear-se en la duresa del moment històric, cosa que ja han fet d’altres. Recomanable a absolutament tothom.

(Atenció: Spoilers als comentaris!)