S’acaba la saga Batman i recomença la saga Superman. L’altre gran superheroi de DC Comics tindrà una nova oportunitat després de les males crítiques que va rebre Superman Returns, que per cert, a mi no em va semblar tan dolenta. Un cop més Christopher Nolan estarà darrere del projecte, però aquest cop com a productor i guionista, cedint-li la direcció a Zack Snyder (300, Watchmen). En tot cas, fa tota la impressió que Man of Steel buscarà seguir els mateixos passos que els de Batman Begins, endinsant-se més en els orígens del personatge i profunditzant en els motius personals que el porten a convertir-se en el que tots coneixem.
Avanços
Entre tant “blockbuster” estiuenc, sempre és convenient poder fugir del cinema de masses i parlar d’una de les produccions més esperades de l’any, a càrrec d’un dels directors més particulars de la última dècada. Després de cinc anys d’espera, Paul Thomas Anderson (Magnolia, There Will Be Blood) torna a la càrrega amb The Master, una pel·lícula que ha aixecat polseguera per la seva suposada referència a la cienciologia, aquesta controvertida religió de la qual formen part figures com Tom Cruise o John Travolta. La pel·lícula explica la història d’un famós intel·lectual que decideix fundar una organització religiosa als anys 50; entre els adeptes, hi ha un vagabund que es converteix en la seva mà dreta, però que després comença a perdre la fe i a qüestionar l’organització.
Tot i que les dues últimes temporades (particularment la 6a) han fet trontollar la devoció que molts tenim per aquest tros de sèrie, l’arribada de Dexter cada tardor segueix sent un dels moments més esperats per a tots els serièfils. I més ara, quan la història es troba en un moment absolutament clau per començar a encaminar-se cap al seu desenllaç, que la cadena Showtime ja ha confirmat que serà l’any que ve, amb la 8a temporada. Sempre fa certa pena que s’acabi una sèrie de tanta qualitat com aquesta, però la vessant positiva és que els guionistes poden treballar amb perspectiva, per tant tot el que passi a partir d’ara tindrà una rellevància especial i creix la fe en que la qualitat de la sèrie remuntarà.
A vegades, la línia que separa l’obediència de la submissió és tan fina que qualsevol se’n pot aprofitar. I és precisament això el que va passar fa uns anys en un McDonalds de Kentucky, als Estats Units, on una treballadora de 18 anys va viure un calvari per culpa de l’excessiva prudència i ingenuïtat per part de la seva encarregada. Una trucada d’un home que deia ser policia informava que la noia havia estat acusada de robatori, i donava a l’encarregada una sèrie d’ordres que aquesta, preocupada pel seu càrrec i possibles represàlies, va obeir cegament, entre elles tancar-la en un magatzem i despullar-la. En aquests casos reals es basa Compliance, una producció independent que va sacsejar la passada edició del Festival de Sundance degut a la duresa de la seva història.
Fa 4 anys, una pel·lícula que va arribar sense massa pena ni glòria es va acabar convertint en tota una icona del cinema d’acció contemporani. Taken presentava una història de venjança d’argument simple i directe, i oferia tot el que un bon film d’aquest gènere requereix. Si mereixia una seqüela o no ja és un aspecte més discutible, però el que està clar és que Liam Neeson torna disposat a repartir a tort i a dret. Taken 2 planteja la venjança dels qui a l’anterior film van patir les ires de l’exagent de la CIA Bryan Mills i trasllada l’acció a Istambul. Aquest cop, la segrestada serà la seva dona, i també la seva filla tornarà a estar en perill, així que la seva reacció promet ser implacable.
Quan falta poc més de mes i mig perquè arribi la seva nova producció, Brave, Pixar ja ha llançat el primer avanç de la que serà la seva pel·lícula de cara a l’any que ve. Serà la primera seqüela que farà la factoria de l’animació i recuperarà dos dels personatges que van marcar els seus inicis, Mike i Sully. Monsters University ens situa en l’etapa estudiantil dels dos monstres, la que més tard els va portar a treballar a la popular empresa Monsters Inc., que podíem veure a la pel·lícula homònima de 2002. El film estarà realitzat per Dan Scanlon, en el que serà el seu debut com a director a Pixar.
Atenció a aquesta pel·lícula, perquè tot i ser una producció de Disney (que, al contrari de Pixar, sí que busca més específicament un públic infantil), pot fer les delícies de tota una generació que actualment ronda la trentena. Wreck-It Ralph és una història totalment ambientada en els videojocs, però no en els actuals, sinó els responsables que gent de la meva edat ens passéssim hores i hores amb els comandaments a la mà. La pel·lícula es centra en Ralph, el personatge dolent d’un videojoc de 8 bits, que es cansa del seu rol i decideix buscar sort introduint-se en altres jocs de tota mena. Atenció als diferents personatges que apareixen, perquè molts d’ells us sonaran.
Sol, sorra, bales, cadenes, i sang, molta sang. Ja el tenim aquí! Quentin Tarantino sempre ha explicat que l’spaguetti western ha estat un dels seus grans referents com a director de cinema, i per fi ens arriba el seu particular homenatge cap a aquest subgènere. Django Unchained ens trasllada a pocs anys abans de la Guerra Civil nord-americana i explica la història de Django, un esclau, i el Dr. King Schultz, un caçador de recompenses, que uneixen forces per aconseguir els seus respectius objectius, entre els quals hi ha capturar uns dels delinqüents més buscats del sud dels Estats Units i el rescat de la dona de Django, també esclava.
Si bé és cert que la saga ha anat perdent genuïnitat i personalitat durant els últims anys, i que els guions no sempre han estat del tot afortunats (per dir-ho suaument), James Bond sempre és James Bond i l’aparició d’un nou títol sempre és motiu de certa expectació. En aquest cas, arribem al que fa 23, el que intentarà remuntar el vol després d’aquella castanya anomenada Quantum of Solace. La nova entrega es diu Skyfall i serà la quarta en què Daniel Craig encarnarà el famós agent 007. Les esperances de millora comencen darrere la càmera, ja que el director és ni més ni menys que Sam Mendes, responsable de meravelles com American Beauty (1999) o Camino a la Perdición (2002).
Això no para! Les últimes setmanes s’han convertit en una allau de grans tràilers que han activat la nostra salivera davant el que podria ser una segona meitat d’any espectacular. Destaquen les històries corals amb grans repartiments, com Savages o Lawless, i ara s’hi afegeix Gangster Squad, que a més compartiex temàtica amb aquesta última. La pel·lícula està dirigida per Ruben Fleischer (Bienvenidos a Zombieland) i està basat en una sèrie d’articles escrits per Paul Lieberman al diari L.A. Times, englobats sota el títol de “Tales from Gangster Squad”. La història es basa en una unitat especial de la policia de Los Àngeles que lluita per evitar que les bandes mafioses de la costa est s’estableixin a la ciutat durant els anys 40 i 50.















