M.A.Confidential

Kingdom

Creador: Byron Balasco

Intèrprets: Frank Grillo, Nick Jonas, Matt Lauria, Jonathan Tucker, Kiele Sanchez, Joanna Going, Paul Walter

Gènere: Drama. USA, 2014. 10 capítols de 40-50 min.

Des del polèmic final de Perdidos, el discurs que defensa els personatges com a motor principal d’una sèrie, més enllà de la seva temàtica, s’està convertint en un tòpic una mica trillat. A l’hora de la veritat, però, són molts els exemples que ho posen de manifest, i un dels últims a afegir-s’hi és Kingdom, una producció creada per l’operadora nord-americana de televisió per satèl·lit DirecTV. Centrada en l’univers de les arts marcials mixtes i ambientada a la localitat californiana de Venice, Kingdom explica l’evolució a nivell esportiu dels seus lluitadors protagonistes i ho combina amb un fort component dramàtic centrat en la desestructuració familiar i els problemes de velles ferides del passat que no acaben de cicatritzar. El ring té bona part de protagonisme durant els primers passos de la sèrie, però el pes de la narració es va recolzant cada cop més en els conflictes emocionals i les relacions creuades entre els diferents personatges.

Així doncs, el motiu més rellevant per a apreciar Kingdom no és el suspens o l’emoció que puguin transmetre els seus combats –que ho fan, quan arriba el seu moment–, sinó el creixement progressiu dels seus protagonistes. En són pocs, amb prou feines cinc o sis de principals, però tots ells aconsegueixen evolucionar i sorprendre’ns des del primer fins el desè capítol; i el millor de tot és que ens deixen amb la sensació que encara tenim molts aspectes per a conèixer de cadascun d’ells. I és aquí on es demostra la teoria que he apuntat al principi, ja que és aquesta riquesa de conflictes personals la que manté en tot moment l’interès de l’espectador i la que no ens fa trobar a faltar l’acció de la lluita quan aquesta s’absenta durant bona part de la temporada. A Kingdom, el regne per a conquerir no es premia amb cap enorme cinturó d’or i brillants sobre el ring, sinó amb el fet de trobar un rumb vital fix i estable. I cap dels protagonistes ho té gens fàcil.

Tot i l’evident sobreexposició que ha comportat, la proliferació de la producció pròpia de sèries a un ventall més ampli de cadenes, operadores i companyies privades de tota mena ha demostrat que la qualitat no hi està renyida. Kingdom és curosa tant en la direcció –repartida entre cinc directors, dos capítols cadascun– com en el tractament dels seus personatges, a banda d’estar escrita amb un talent destacable. Això sí, durant la part central de la temporada, no s’escapa de certa sensació de farciment per a poder omplir tots deu capítols; d’una banda, s’estanca massa en algunes situacions, i de l’altra, dil·lata escenes i converses de forma, a priori, innecessària. També sorprèn que una part de la trama, aparentment rellevant a l’inici, quedi mig aparcada. Sí, és probable que la part troncal de la història quedi lleugerament curta, però un cop més és el carisma dels personatges el que manté el magnetisme de la sèrie.

I aquí té molt a dir-hi Frank Grillo, que comanda la sèrie amb bona mà i sap compatibilitzar la contundència física amb una bona resposta quan la trama es torna més dramàtica i introspectiva, però és sobretot Jonathan Tucker qui es guanya tots els nostres favoritismes. Gràcies a la seva histriònica i espontània interpretació, Jay Kulina va ser un dels millors personatges televisius sorgits el 2014, d’aquells capaços de transmetre tot un món només a través de la seva mirada i gestualitat, i de fer-te riure només per la forma de dir una frase o simplement per l’excentricitat de la seva aparença; a més, també és el personatge més passional de Kingdom. A la banda oposada, Nick Jonas (sí, el dels Jonas Brothers) demostra les seves limitacions com a actor a la pell de l’introvertit i insegur Nate Kulina, tot i que el personatge creix força durant el tram final de la temporada.

Sense aspirar a inventar ni revolucionar res en el món de les sèries, Kingdom rendeix per la fidelitat i constància amb què desplega la seva proposta. La posada en comú d’esport i família –hi ha certa reminscència a la pel·lícula Warrior– es complementa amb un triangle amorós vist mil vegades, però que dóna molt de sí en el decurs de la seva evolució. Globalment, ofereix un bon ritme narratiu i assoleix amb èxit la seva missió d’acostar l’espectador als respectius problemes dels protagonistes. Vista la primera entrega i els fronts oberts que deixa el seu final, hi ha ganes de saber com continua la història dels Kulina i del “Navy St. Gym” de Venice, per això cal celebrar la seva renovació per a dues temporades més. Volem més Kingdom, volem més lluites per a saber qui s’acabarà emportant la respectiva corona del seu regne.