Garbo. El Espía

Director: Edmon Roch

Intèrprets: Nigel West, Xavier Vinader, Mark Seaman, Aline Griffith, Stan Vranckx, Joan Pujol.

Gènere: Documental, històric. Espanya, 2009. 90 min.

“L’home que va salvar el món” és un subtítol força agosarat per a un documental sobre una figura tan poc coneguda com la que ens presenta Garbo, però la sensació un cop vista la seva història és que segurament és d’allò més encertat. Guanyar els premis Goya i Gaudí a millor documental el passat 2010 no és casualitat, i queda evidenciat en un guió perfectament tramat i molt original, un immens treball de documentació i una gran capacitat per aportar emoció a un relat que, a priori, no sembla gaire vistós. A banda de desglossar la història del seu peculiar protagonista, el documental es converteix en una bona lliçó d’història i relata una sèrie de fets i detalls sobre la 2a Guerra Mundial que possiblement gran part dels espectadors desconeixien fins el moment.

L’obra afronta la primera presentació del personatge conscient que molta gent no té ni idea de qui és, i ho fa de forma humil, sense pretensions i a través d’un parell o tres anècdotes que exemplifiquen molt bé la personalitat que tenia Joan Pujol. Poc a poc, anem avançant cronològicament fins arribar a la seva total implicació amb els serveis d’espionatge de la 2a Guerra Mundial. Garbo manté en tot moment aquest to senzill, auster i amb un gran sentit de l’humor, aconseguint que el protagonista acabi sent realment entranyable. Tot i ser-ho, en cap moment ens el pinta com un gran heroi de guerra, no hi ha paraules grandiloqüents, però és el propi espectador qui es va adonant de la veritable dimensió dels actes d’aquest home.

Com a documental, Garbo presenta una estructura atípica. Prescindeix per complet de la veu en off i es recolza només en els testimonis que van conèixer “Garbo” de primera mà, combinats amb extractes d’algunes pel·lícules que il·lustren o simbolitzen els diferents fets que es van explicant. Poc a poc, la pel·lícula va desgranant el paper tan rellevant que aquest personatge va tenir en les estratègies militars del bàndol aliat gràcies a la seva inigualable capacitat d’enganyar l’exèrcit nazi amb informacions falses. El seu veritable mèrit no es trobava tant en la invenció de falsedats, sinó en l’enginy amb què aconseguia convertir-les en creïbles per als alemanys, fins i tot quan semblava que no podria trobar cap excusa. El cas del desembarcament de Normandia és especialment rellevant, ja que va determinar per complet el decurs de la guerra.

Garbo compta amb narradors de luxe i també amb un gran treball de documentació. Les imatges d’arxiu són un bon retrat de l’època i il·lustren amb encert el relat dels testimonis, periodistes que van perseguir i estudiar la figura de “Garbo”, així com historiadors i fins i tot alguna col·lega dins el servei d’espionatge britànic, que pot explicar per experiència pròpia el paper del protagonista del film. Gràcies a un guió molt ben plantejat, les històries van guanyant en interès, al mateix temps que l’atenció per part de l’espectador, i fins i tot es reserva un petit gir final que acaba de rubricar un documental que esdevé una referència pel seu argument i la seva senzillesa. Les referències cinematogràfiques, a banda d’aportar un toc molt original i també entretingut, sorprenen pel fet de comprovar com pel·lícules clàssiques ambientades a la 2a Guerra Mundial ja feien referència a les operacions i enganys en què va intervenir “Garbo”.

Sense reclams com mostrar imatges impactants, comptar amb testimonis famosos o presumir de destapar un gran secret, Garbo acaba sent un documental més que notable. Capaç de donar al personatge la dimensió i el mèrit que es mereix, però al mateix temps mantenint l’estil humil i discret del propi protagonista. A més a més, es tracta d’una obra necessària, ja que la influència de Joan Pujol en la història contemporània és veritablement important. El que hagués passat sense la seva presència sempre es quedarà en hipòtesis, però de ben segur que les coses no haurien seguit el mateix curs i les conseqüències, perquè no dir-ho, haurien pogut ser força negatives. És per això que, en efecte, és probable que “Garbo” fos l’home que va salvar el món.