Michael Moore és un home que em desperta un sentiment una mica ambigu. D’una banda, valoro la seva capacitat de deixar en evidència públicament moltes coses que, d’altra forma, probablement no coneixeríem; a més, molts cops té l’enginy de fer-ho deixant que siguin els propis implicats qui es delatin ells mateixos, i acostuma a afegir-hi un humor força àcid. D’altra banda, penso que, a banda de començar a estar una mica obsessionat sempre en el mateix, cada cop més es limita a mostrar-nos només el que li interessa i el panfletisme dels seus films comença a ser massa descarat.
Doncs bé, em temo que aquest últim aspecte seguirà vigent al projecte que Moore té previst presentar properament. Es tracta de Capitalism: A Love Story, una peli que girarà a l’entorn de l’actual crisi econòmica, contextualitzada en el canvi de president a Estats Units. Jo crec que és força previsible el que ens trobarem (i més després de veure aquest petit avanç): punyals directes als grans bancs i corporacions americanes, l’estocada final a Bush i un bon massatge a Obama, a la campanya electoral del qual, no ho oblidem, va aportar una generosa suma de dòlars.
Així doncs, crec que ens trobarem amb un Michael Moore incapaç de sortir dels seus temes de sempre i, per tant, reiteratiu i qui sap si una mica avorrit ja. Aquest fals to de compassió que fa servir al tràiler, per exemple, ja no fa tanta gràcia…
Capitalism: A Love Story s’estrena a l’octubre a Estats Units. Aquí, ves a saber. El seu últim film, Sicko, va estrenar-se dos anys més tard, així que fer previsions seria inútil.
Martí
M.A.Confidential 