Recount

Director: Jay Roach

Intèrprets: Kevin Spacey, Tom Wilkinson, John Hurt, Bob Balaban, Laura Dern, Dennis Leary, Ed Begley Jr.

Gènere: Drama. USA, 2008. 115 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

HBO segueix demostrant que és la cadena de televisió amb més rigor i serietat d’Estats Units. A banda de brillants sèries o minisèries ja comentades anteriorment al blog (Hermanos de Sangre, Generation Kill), també és capaç de produïr TV movies de gran qualitat com Recount. El film, contundent i arriscat, desgrana els dies posteriors a les eleccions americanes de l’any 2000, on probablement es va cometre una de les injustícies més grans de la història d’aquell país i on es va demostrar la fragilitat de la democràcia quan són les ganes de poder les que estan per sobre de tot. La pel·lícula, que havia de ser dirigida pel malaurat Sidney Pollack, va emportar-se recentment el premi Emmy a la Millor Pel·lícula per a TV.

Un dels grans atractius de Recount és el seu envejable cartell, encapçalat ni més ni menys que per Kevin Spacey, a qui acompanyen altres grans noms com Tom Wilkinson, John Hurt o Laura Dern. Després de les seves últimes aparicions no gaire afortunades, Spacey per fi es troba còmode en el seu paper i aconsegueix connectar amb el públic, també ajudat pel fet que, probablement, no li hagi costat gaire implicar-se personalment amb les causes que defensa el seu personatge. Això sí, davant té un gran Tom Wilkinson que es mostra tan implacable i despietat com James Baker, l’advocat republicà a qui interpreta, i una Laura Dern que encarna magníficament la inseguretat d’una governadora que està a punt de veure com el seu estat dóna la presidència al candidat de l’altre partit. La resta de repartiment també respon amb solvència al dramatisme de la història.

Una història que se’ns explica sense favoritismes de partida, entrant a les seus de demòcrates i republicans per igual i simplement mostrant-nos uns i altres. Precisament, un dels grans mèrits de Recount és que evita qualsevol posicionament, potser sabent que els propis fets aniran evidenciant qui té raó i qui no. És inevitable posar-se al costat dels demòcrates, però en cap cas perquè la peli t’hi condueixi, sinó pel fet d’analitzar el que veus amb una mica de sentit comú. I això significa que, tot i que puguis estar d’acord amb algun raonament puntual per part dels republicans, la sensació global és que estàs presenciant una gran injustícia. Els dos bàndols persegueixen el mateix, ser a la Casa Blanca, però uns ho volen fer comptant vots i els altres, sense comptar-los. Això ja ho diu pràcticament tot.

A banda de tot això, Recount aprofita per deixar en ridícul, i no n’hi ha per menys, el sistema de votacions a Florida. És patètic que, en un estat del país que va predicant orgullosament la democràcia arreu del món, s’hagi de perforar una targeta amb un punxó per exercir el teu vot, i que a sobre estigui tan mal indicat que milers de persones es confonguin. El seguit d’escenes en què interventors dels dos partits es discuteixen per quasi cada targeta que es compta, sincerament, fa riure i fa pena al mateix temps. La veritat és que el període de recompte sembla el típic partit de futbol en què un equip posa tot els esforços per jugar i l’altre només es dedica a perdre temps, parar el joc i arribar al final sense que res hagi canviat. Perdoneu el símil futbolístic, però trobo que ho il·lustra força bé.

Recount et deixa amb la mateixa sensació que els demòcrates, de frustració, injustícia i resignació davant d’un sistema que, com es repeteix més d’un cop a la peli, a vegades no et deixa ser el guanyador, encara que hagis guanyat. El film és dens, la lluita és complexa i intensa, però tot i això ho trobo un exercici didàctic i d’aprofundiment sobre el tema realment necessari i molt meritori per part dels seus responsables. Això sí, un petit retret, potser aquest film hauria de ser de 2001 i no de 2008; al cap i a la fi, ja hem hagut d’empassar-nos els vuit anys de Bush i ara tot queda una mica massa enrere.

Per cert, aquesta pel·lícula m’ha fet recordar com inicia Al Gore les seves conferències d’Una Verdad Incómoda: “Soy Al Gore, yo era el próximo presidente de Estados Unidos”. Efectivament, una veritat incòmoda.