Run, Fat Boy, Run
Director: David Schwimmer
Intèrprets: Simon Pegg, Thandie Newton, Hank Azaria, Dylan Moran, Harish Patel, India de Beaufort, Matthew Fenton
Gènere: Comèdia. Gran Bretanya, 2007. 100 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Dennis va cometre un gran error a la seva vida, fugir el dia de la seva boda i deixar penjada la seva futura dona, Libby, que a més estava embarassada. Cinc anys després, Dennis és un home amb una vida difícil, viu en un petit soterrani del qual quasi no pot pagar el lloguer, treballa de guàrdia de seguretat en una botiga de llenceria i està completament fora de forma. Un dels dies que va a buscar el seu fill a casa de la Libby, aquesta li presenta el seu nou company, Whit, que respon al prototip d’home perfecte. Dennis, que encara conserva esperances de recuperar a Libby, no sap què fer per competir amb Whit i poder demostrar que ell és millor. No obstant, se li ocurreix una idea el dia Whit li explica que pensa córrer la marató de Londres…Sincerament, no acostumo a veure pel·lícules guiant-me només pels actors que hi apareixen, però haig de reconèixer que Simon Pegg és dels pocs que ho aconsegueix. Des de fa quatre anys, quan vaig veure la genial Zombies Party, he intentat no perdre’m cap film seu, bàsicament perquè el considero un dels millors actors de comèdia que hi ha ara mateix. Naturalment, això no implica que la peli m’agradi forçosament, però ningú em treu els atacs de riure amb la inigualable expressivitat facial de l’actor britànic. Precisament, Corredor de Fondo (nefasta traducció del títol, un cop més) és un exemple perfecte d’això últim, ja que és l’actuació de Simon Pegg la que aguanta pels quatre costats un argument que no passa de l’aprovat justet.
Dirigida de forma plana i gens arriscada per David Schwimmer (Ross de Friends), Corredor de Fondo ens presenta una fórmula que ja hem vist d’una forma o altra en altres comèdies, però amb grans dosis d’humor que deixen via lliure a tot el repertori de Simon Pegg. Com a exemple, la imatge amb la samarreta i els minipantalons ja podeu veure que és sensacional. En aquest sentit, crec que es nota massa que la peli està feta per a ell, sempre buscant situacions còmiques en què lluir-se, i en canvi descuida una mica tota la resta. No es pot dir que sigui una mala comèdia, però al final acaba presentant massa convencionalitats, elements previsibles i el típic intent d’introduir un toc sentimental que no fa cap bon servei i que fins i tot acaba ensucrant massa certes parts de la peli.
Un dels punts que no estan malament són els secundaris, sobretot els dos que acompanyen a Simon Pegg i en especial Harish Patel, el propietari de l’immoble on viu. No deixa de ser un personatge tòpic, indi i amb accent graciós, però contribueix força a l’humor de diverses seqüències. De totes formes, és una llàstima que el desenllaç sigui massa “americà”, perquè perd aquell efecte sorpresa o de paròdia que acostumen a presentar les comèdies britàniques, el qual sí que tenen Zombies Party o Arma Fatal. Com ja he dit, Corredor de Fondo no deixa de ser un film normalet, però que compta amb un filó al qual explota tant com pot i això li permet fer passar una bona estona a l’espectador. Això sí, quan un acaba de veure-la no es queda amb el desenllaç, ni pensa en el possible missatge que ens vol transmetre, sinó que només té al cap les millors escenes de Simon Pegg.
Dins del que cap, no puc negar que es tracta d’una comèdia superior a moltes d’altres que s’estrenen al llarg de l’any, tot i que el tipus d’humor pot no agradar a tothom. Segurament depèn massa dels gustos personals o, en aquest cas, que hi aparegui un dels actors que consideres més graciosos actualment. Avorrir, no avorreix, però tampoc és intel·ligent com les dues anteriors pelis comentades al blog, simplement funciona per fer passar l’estona i de pas et deixa una altra divertidíssima actuació de Simon Pegg (compteu les vegades que l’he citat per comprovar quin és el pilar fonamental de la peli). En fi, que no molesta.
Martí
M.A.Confidential 