California Dreamin’

Director: Christian Nemescu

Intèrprets: Armand Assante, Jamie Elman, Razvan Vasilescu, Maria Dinulescu, Alexandru Margineanu, Ion Sapdaru, Alexandru Dragoi.

Gènere: Comèdia, drama. Romania, 2007. 145 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Un títol com aquest podria remetre indubtablement a una producció hollywoodiana, ambientada a Los Angeles i amb grans estrelles encapçalant el seu repartiment. Doncs res més lluny de la realitat, perquè California Dreamin’ és una de les últimes joies del cinema europeu, concretament romanès, que ja és dir, i el que fa no és altra cosa que criticar de forma molt subtil, però insistent, tot allò que envolta la mentalitat nordamericana. I ho fa a partir d’una història que es podria definir com un Bienvenido Mr. Marshall a la romanesa, ja que l’aspecte formal és molt semblant, però amb un missatge capgirat totalment, ja que, per molt extravagants que siguin els amfitrions, qui queda en evidència són els americans.

La pel·lícula s’inicia de forma una mica confusa, ja que ens presenta diverses accions separades en el temps i l’espai que poc sembla que tinguin a veure, però cal donar-li uns quants minuts perquè es planteji el conflicte principal i comenci la interacció entre les diferents parts. California Dreamin’ és un film que subratlla contrastos, ja sigui a nivell cultural, polític o social, i que juga a veure quina de les dues parts és més intel·ligent. El capità de l’exèrcit i el cap d’estació personifiquen perfectament aquest duel, amb el qual el director aprofita per criticar tant la discutible lògica militar d’un com la prepotència i corruptabilitat de l’altre. En moltes ocasions, és difícil dir qui dels dos té raó, potser perquè en realitat són massa semblants entre ells encara que no s’ho pensin. Tota una il·lustració de com (no) funcionen les coses a nivell diplomàtic en molts llocs del planeta, quan tot podria solucionar-se més ràpid si es cedís una mica per les dues bandes.

Paral·lelament al duel entre capità i cap d’estació, California Dreamin’ presenta un altre “duel” entre els soldats i els habitants (millor dit, les habitants) del petit poble. Si amb l’anterior confrontació, la cosa no avança per excés d’orgull dels dos protagonistes, en aquest cas se’ns demostra que les diferències entre les dues parts no són més que circumstancials. En fi, que mentre uns es barallen, els altres s’ajunten en el sentit més ampli de la paraula. Així doncs, queda clar que les possibles diferències existents entre americans i romanesos no són l’obstacle, és algun altre factor més relacionat amb la pròpia condició humana que no pas amb la procedència. En aquest sentit, la forma d’actuar del capità Jones al llarg de la peli no és més que una representació de com actuen els Estats Units davant una situació de conflicte.

A banda de tot això, no podem oblidar que la peli és una comèdia i que bona part de culpa en tenen els romanesos. Tal com passa en la llegendària producció espanyola citada anteriorment, els seus afanys per donar bona imatge als americans els porten a situacions completament ridícules i esperpèntiques, com per exemple celebrar l’aniversari del poble per segon cop només perquè els soldats en puguin formar part. Sobressurt la figura de l’alcalde, que es pot identificar com el típic que es pren tantes molèsties perquè els seus convidats es trobin bé que acaba fent-se molt i molt pesat.

Tot i que l’acció és força dinàmica, la peli destina massa temps a aspectes que no ho requereixen, i això es nota en aquestes 2h i mitja de durada, de les quals se’n podria haver estalviat ben bé la mitja. Hi ha escenes i diàlegs que no s’entenen massa bé, i en algun moment tens la sensació que l’argument s’estanca una mica. No obstant, val la pena esperar al desenllaç perquè aquest és veritablement impactant i inesperat, i representa l’estocada final del missatge que ens vol transmetre el director. Si la veieu, estudieu detingudament la relació de fets de la última mitja hora i compareu-ho amb coses que estan passant ara mateix i a escala molt més gran. És aquí on California Dreamin’ demostra que, més que un curiosa comèdia, és un film molt intel·ligent, carregat de simbologia i amb un cinisme bestial.