M.A.Confidential

Get Smart

Director: Peter Segal

Intèrprets: Steve Carrell, Anne Hathaway, Dwayne Johnson, Alan Arkin, Terence Stamp, James Caan.

Gènere: Comèdia, acció. USA, 2008. 100 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

No hi ha dubte que Steve Carrell és una de les icones de la comèdia a Estats Units actualment i que hi ha papers que semblen destinats a ser per a ell. Un d’ells és, sens dubte, el de Maxwell Smart. Molts encara recordem la mítica sèrie de televisió Superagente 86 amb Don Adams i aquella mítica seqüència del passadís en què es van tancant les portes mentre sona la inconfusible banda sonora; doncs probablement tots haguéssim fet la mateixa elecció a l’hora d’escollir el millor successor a Don Adams. Aquella expressivitat facial quasi imperturbable, com si controlés la situació però que en realitat no s’adona de gran cosa, i aquelles frases lapidàries, fent gala un humor absurd però no tontet, havien de ser heredades per algú com Carrell. No obstant, el resultat global queda condicionat per dos aspectes que xoquen entre ells.

El primer es pot extreure si la jutgem de forma independent: considerant el que es pot esperar d’una peli d’aquest tipus, Superagente 86 és més que digna i et fa passar l’estona volant gràcies al seu ritme trepidant, bons tocs d’humor i un argument més apanyat que el de moltes pelis semblants. El segon, però, apareix quan l’analitzem tenint en compte el seu origen: el film s’assembla a la sèrie com un ou a una castanya. Es podria dir que, pràcticament, l’únic que respecta són els noms dels personatges i els noms de les organitzacions. Em sembla molt bé que es vulgui fer una peli que barregi comèdia i acció, però si fas una adaptació com aquesta, no pot ser que t’oblidis per complet de l’essència del producte original i passis a fer el que et dongui la soberana gana.

Pot ser que molta gent no recordi exactament la sèrie, però el cas és que, per començar, l’agent Smart era un complet inepte. Si aconseguia complir les seves missions era sempre per pura sort o casualitat, i aquesta era una de les principals gràcies de la sèrie, cosa que no es respecta per res del món a la peli, en què se’ns mostra un agent amb enginy, dots d’estratègia i fins i tot una bona preparació en la lluïta cos a cos. També la resta d’agents de Control eren bastant idiotes, començant per la pròpia Superagent 99, que passa de ser una ingènua a una autèntica professional. El mateix passava amb els agents de la Kaos. A la peli tot està construït de forma massa seriosa, i això contrasta completament amb la sèrie, on, per dir-ho ràpid, no era més que una munió de tontos que jugaven a fer d’espies pensant-se que ho feien bé.

Podria apuntar més diferències entre sèrie i peli, però millor passo a destacar els elements positius de la peli com a unitat i oblidant-nos de l’adaptació. Partint de la base que les expectatives són les que són amb un film d’aquestes característiques, he de dir que tot plegat s’aguanta bastant bé. S’ha d’admetre que el guió té detalls força ben trobats, que hi ha escenes realment gracioses i que en general queda força equilibrat el paper de l’humor més visual amb el que s’extreu dels diàlegs. Aquí compta molt el saber fer de Steve Carrell, que és d’aquells actors que ja et fa gràcia sense necessitat de fer res, el qual interioritza perfectament el personatge i li sap donar aquest posat tan característic que li donava Don Adams a la televisió. Pel que fa a la protagonista femenina, Anne Hathaway, no és que sigui per tirar coets, i la veritat és que “The Rock” (ara Dwayne Johnson) no encaixa gaire amb una peli com aquesta.

Com a conclusió, diria que qui miri Superagente 86 amb la sèrie al cap, es trobarà bastant desconcertat amb el que veurà, però qui hi faci amb la simple idea de veure una comèdia d’acció per passar una bona estona, trobarà exactament el que busca. Això sí, es podia haver fet la mateixa peli sense que fós remake de res, perquè, com ja he dit, es desentén completament de molts aspectes propis de la sèrie en què suposadament es basa, i acaba anant al seu aire. Però ja se sap, comptar amb títol que resulti familiar a l’espectador ajuda molt a vendre entrades…