Tot i que nosaltres les acostumem a veure ben entrat el nou any, a vegades fins i tot setmanes després de la cerimònia, Estats Units entra ara en el període d’estrena de les pel·lícules que van descaradament en busca d’una estatueta de l’Acadèmia. Mai he entès per què mai es premia una peli estrenada a principis d’any (al cap i a la fi s’escull la millor de TOT l’any), però sembla que així funcionen les coses i que els films de febrer o març ja no compten en aquesta cursa.

Dos exemples d’aquestes hipotètiques futures candidates són Milk i El Solista. La primera és l’última producció del controvertit director Gus Van Sant (Elephant, Last Days), que ens presenta una peli meitat biopic, meitat ficció, sobre Harvey Milk, el primer candidat electe declaradament gay que va ser escollit a Estats Units. La gran estrella de cartell no és altre que Sean Penn i, pel que sembla al tràiler, sí, segueix posant les mateixes cares de sempre i se li segueixen accentuant totes les arrugues de la cara. Ara per ara, és una peli que fa una mica de mandra, però probablement s’haurà d’acabar veient.

L’altre títol és la nova proposta de Joe Wright, director ja de prestigi gràcies a la seva anterior obra, Expiación. En aquest cas, el director britànic fa el salt de ple a Hollywood i presenta El Solista, un drama basat en fets reals i protagonitzat per un periodista i un músic de carrer interpretats per Robert Downey Jr. i Michael Foxx, respectivament. Dos actors de primeríssima fila, director consolidat i història que promet intensitat i emoció, encara que potser un pèl previsible. Ja es veurà…

Tal com he dit al principi, tot i estrenar-se durant aquesta tardor a l’altra banda de l’atlàntic, no arribaran a les nostres pantalles fins el 6 de febrer en el cas de Milk, i un mes després, el 6 de març, en el cas de El Solista. A 5 o 6 mesos vista, almenys ja podem dir que sabem que existeixen. Aquests són els tràilers.