The Dark Knight
Director: Christopher Nolan
Intèrprets: Christian Bale, Heath Ledger, Aaron Eckhart, Michael Caine, Gary Oldman, Maggie Gyllenhaal, Morgan Freeman.
Gènere: Còmic, acció, fantàstic, drama. USA, 2008. 150 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Gotham City és víctima del crim organitzat promogut per la perillosa banda mafiosa de Salvatore Maroni, però Batman, en col·laboració amb el policia Jim Gordon i el nou fiscal del districte, Harvey Dent, aconsegueix fer-hi front de forma bastant eficaç. No obstant, l’aparició d’un nou criminal anomenat Joker, que actua pel seu compte i té una mentalitat completament fora de lloc, posa en perill la bona relació entre aquestes tres parts i torna a sembrar el caos a la ciutat. Mentre Batman es planteja la seva veritable funció, Harvey Dent es converteix en la cara visible per enfrontar-se als criminals.Finalment ha arribat la pel·lícula més esperada d’aquest estiu, i probablement del que queda d’any. Des de la seva estrena a Estats Units, ha arrasat literalment per allà on ha passat, i no només en recaptació (ja és la segona amb més ingressos de tota la història a USA), sinó també en la unanimitat per part de públic i crítica en considerar-la poc menys que una obra mestra del seu gènere. Mereix El Caballero Oscuro tot aquest nivell d’exaltació al seu voltant? Doncs una bona part d’ella potser sí, però no assoleix la perfecció de la qual molts parlen. Christopher Nolan ha aconseguit heredar el millor Batman, que ja vam veure a Batman Begins, i afegir-hi un dels personatges més genials que s’han portat a la gran pantalla en els últims anys i el veritable motor d’aquesta peli: el Joker de Heath Ledger. A més a més, una banda sonora excepcional, un ritme trepidant i una història que va molt més enllà que qualsevol conte de superherois per acaba convertint-se en una autèntica tragedia. No obstant, el guió presenta algunes fisures que la priven de ser una peli rodona del tot.
Que El Caballero Oscuro està per sobre de la resta de pelis del seu gènere, doncs molt probablement sigui correcte, no només per oferir les dosis d’acció pertinents d’una forma tan espectacular com elegant, també per endinsar-se de forma molt més pronunciada en els protagonistes, els seus principis, la seva forma de pensar, la seva pròpia existència, la seva raó de ser. Tot plegat aconsegueix un efecte que rarament es dóna en aquest tipus de pelis, i és que l’espectador participa d’aquests dubtes i d’aquests dilemes, se’ls pren seriosament i això fa que visqui la història de forma més intensa. Com ja passava amb Batman Begins, Nolan es resisteix a penjar a Batman el cartell de “bo de la peli” només perquè els cànons ho marquen, i fins i tot posa en dubte qui ho és realment de tots els personatges que apareixen, si és que n’hi ha algun que ho és. Queda clar que l’espectador de El Caballero Oscuro no pot anar simplement a passar l’estona, ja que, tot i que les 2h 30 passen ràpid, és una peli que s’ha de viure i no només veure.
Com ja he dit abans, el pilar principal d’aquest film és indiscutiblement el Joker. Molts sortiran del cine adonant-se del grandíssim actor que ens va deixar ara fa uns mesos, un actor que crea un personatge absolutament fascinant, amb un nivell tan desbordat de bogeria que t’enganxa per complet. És d’aquells que tens ganes que apareixi en pantalla, que esperes ansiosament la seva pròxima frase, la seva pròxima acció, el seu pròxim gest. La interpretació de Ledger és senzillament brillant, de les que queden grabades durant molt de temps. Oblideu-vos de Jack Nicholson, aquest Joker és molt més físic, més visceral, inclús més humà, dins del que cap, i això el fa més temible. Sonarà a tòpic i es dirà un i altre cop, però l’actor australià ens ha deixat el seu millor llegat. Ell és la veritable estrella d’El Caballero Oscuro, encara que l’atenció no recaigui sempre en ell.
Aquest és un dels aspectes discutibles de la peli, que el personatge de Harvey Dent pren molt protagonisme i això ens priva de veure més Joker, que és el que en realitat voldríem. Per mi, Harvey Dent té un protagonisme obligat perquè simbolitza totalment allò en què es basa la peli: la dualitat; però un es pregunta si realment tot havia de caber a la mateixa peli o si s’hagués pogut repartir millor el pes de cadascú. No dic en cap cas que el personatge mereixi menys, perquè el seu pes tant per l’argument com pel sentit que dóna a la peli és necessari, però sí que arriba un moment en què, per culpa seva, es reactiva tot, quan sembla que la història podria acabar allà perfectament. I un dels errors en què cau la peli per culpa d’això és una certa reiteració en el missatge que vol transmetre, que no calia que ens l’expliqués un i altre cop. Això i alguns moments en què trontolla una mica la credibilitat de segons quin fet, són els que no fan d’El Caballero Oscuro una peli perfecta.
De Christian Bale, poca cosa nova a dir respecte Batman Begins, només que la seva veu ronca a vegades sembla un pèl massa forçada. Pel que fa a la resta de secundaris, Gary Oldman i Morgan Freeman també en la bona línia de la peli anterior, i destacar Aaron Eckhart i la seva bona presència com a Harvey Dent. Maggie Gyllenhaal com a Rachel està correcta i poc més. A més, també hi ha un parell d’aparicions que resultaran familiars pels addictes a les sèries més famoses dels últims anys. Pel que fa a aspectes tècnics, quasi tots impecables, sobretot a nivell de so, impressionant. Visualment, la peli també té un especial magnetisme, més obscura encara que l’anterior, a tenor amb el protagonista.
No arriba a ser l’obra mestra que alguns diuen, però El Caballero Oscuro és d’aquelles imprescindibles, que et fan sortir del cine amb la sensació d’haver vist una gran pel·lícula i que probablement no havies vist res semblant en cap adaptació de còmic de superherois. Christopher Nolan segueix donant a Batman el seu sentit d’origen, la seva veritable mentalitat tenebrosa i el turment que li suposa qüestionar-se a si mateix. Per això estem davant d’una peli que ofereix molt més del que es podria esperar en un principi i per això cal veure-la. Ha valgut la pena esperar. Que no trigui la següent.
Martí
M.A.Confidential 
en primer lloc, molt bon comentari de la peli.
crec que es dóna massa pes al “two faces”, jo frisava per veure la pròxima aparició del joker. de fet, per mi el joker de ledger és el millor dolent que he vist fins ara, kin tio més imprevisible, mai saps per on tirarà.
kina risa kuan “fa desaparèixer el llapis” jeje.
per cert, les dues últimes pelis de batman tenen plena consistència entre elles, però no us ralla que a causa de les 4 pelis anteriors hi hagi tanta incoherència en l’origen dels fets i els “villanos”?
per cert martí, un mític de sèries USA es el mahone, i l’altre?ara no el recordo.
M'agradaM'agrada
Molt bona crítica de la peli. No l’he vist encara però tinc la intenció d’anar-hi. sobretot perquè m’agraden les histories de superherois però em tiva més el fet de veure lultima interpretació del joker. suposo k part dels espectadors tmb niran a veure el film per Heath Ledger però s’ha de dir que la pelicula té pinta de ser mlt bona i té una gran publicitat i molta fama al darrera.
M'agradaM'agrada
Hola Aida, benvinguda! Doncs sí, malauradament tot el tema de la mort de Heath Ledger ha adquirit un malaurat protagonisme i ha estat motiu per molta gent per anar-la a veure. El més just seria oblidar-nos d’això i centrar-nos en la magnífica actuació que fa l’actor com a Joker. Sigui mort o sigui viu, els mèrits interpretatius són bestials. Ah, i si dius que t’agraden les pelis de superherois, prepara’t per algo que va bastant més enllà.
Edu, jo ara mateix contemplo “l’etapa Nolan” com tornar a començar de zero, no crec que sigui comparable amb les 4 anteriors. La primera seguirà sent de les millors, amb les seves pecularietats, però les dues últimes són tan nefastes q casi millor ni molestar-se a buscar incoherències.
L’altre conegut de les sèries és l’etern jove Richard de Perdidos, que fa d’alcalde de Gotham.
M'agradaM'agrada
Pues muy de acuerdo en todo. La peli tiene secuencias acojonantes y la disfrutas como un enano, lo tiene casi todo, pero yo salí con la impresión de que había faltado algo, como con una espinita que me impidió disfrutarla del todo.
Me da la impresión de que la peli acierta en un punto clave en el que la han cagado todas las últimas pelis de superhéroes, la definición del villano y su plan maestro; pero por otro lado, para mí, falla algo en lo que sí aciertan las demás adaptaciones de cómics, la definición del héroe.
La peli juega, y lo hace de puta madre, a definir a batman en oposición a Harvey Dent y al Joker, colocándolo en el tercer vértice del triángulo, opuesto a los otros dos pero más cerca de ellos de lo que en muchos momentos le gustaría. Eso está cojonudo y la conclusión final…
SPOILERS
… cuando acepta la culpa de todo lo sucedido para convertirse en el héroe maldito y odiado está muy bien, pero en el proceso que lleva hasta ese punto, Batman está muy desdibujado. No es ese tío obsesionado con la muerte de sus padres y una suerte de venganza basada en la justicia brutal con los criminales, una especie de “reino de terror justo”. Es alguien preocupado por la imagen y el ejemplo que da, que considera dejar su puesto para que lo haga otro y para poder estar con su amorcito, es indeciso y dubitativo. Y eso hace que los otros dos le quiten el protagonismo que merece durante gran parte de la peli y que se convierta en un Batman que no es “mi Batman”.
Eso fue lo que más frío me dejó de la peli, que disfrutas como un animal pero estás viendo una peli del Joker y Dos Caras, no de Batman. A otros espectadores a los que les dé igual el personaje supongo que no lo apreciarán tanto, peri yo en una peli de Batman quiero a Batman.
Además hubo otras cosillas que me decepcionaron:
– La realización de algunas secuencias de acción, sobre todo la última con el Joker en la que sencillamente no se entendía un pimiento de lo que estaba pasando.
-Que en ciertos momentos del guión da la impresión de que las cosas pasan porque sí, sin un motivo currado, y con mucho morro en alguno SPOILERS (la resurrección de Gordon, Dent haciéndose pasar por Batman, el gordo que explota en la comisaría, los tíos vestidos de Batman que luego no usa para nada, y sobre todo la venganza de Dos Caras en Gordon, me dio la impresión de que los motivos que tenía para ir a por él eran muy pocos incluso estando tan loco como estaba)
-Los anticlímax finales sobre todo el del Joker. Soy un gran fan de la conclusión, ya lo he dicho, pero los últimos momentos del Joker en pantalla me parecieron de lo más decepcionantes.
Eso sí, y para acabar bien, dire que apesar de todo, tengo la peli en la cabeza todo el rato, recuerdo los momentos cojonudos una y otra vez, me parece que el rollo de estructurar en plan caos toda la peli, como la mente y las acciones del Joker es genial y que tiene diálogos espectaculares. Es una lástima que esas cosillas hicieran que no pudiese disfrutarla al 100%
Y me callo ya que esto es larguísimo
M'agradaM'agrada
Martins la crítica molt wapa, comparteixo molts punts 🙂
Joker rules! Quin tiu jo tmb vull ser un caos agent!
A millorar BSO que nomes es pot disfrutar una mika en els titols de credit i que pel meu gust li falta intensitat!
La veritat es que vaig sortir amb molt bon regust del cine, no es una peli de superherois, es una PELI.
M'agradaM'agrada
Ole Pere, m’ha molat aquest tancament, jeje. Per cert, jo crec que més o menys ja ets un caos agent.
Breixo, estoy de acuerdo con gran parte de lo que dices, pero lo de que la película falla en definir a Batman… yo creo que tampoco es eso, porque ni el propio Batman sabe definirse a si mismo, no? Sí que tengo también esta sensacion de que casi tienen mas peso Joker y Dos Caras que no el propio Batman, pero lo veo como algo más o menos coherente. Con los puntos negativos que enumeras al final, coincido con todos. Y sí, tiene momentos tan buenos, que al final son éstos los que te quedan en mente.
M'agradaM'agrada
Ya… Si ése es el rollo, que en la peli es coherente, porque batman no sabe cuál es su sitio hasta el final, pero yo no podía evitar quedarme un poco plof cada vez que salía el pobre dando vueltas por ahí sin demasiado rumbo y pensar si no hubise sido mejor elegir otro planteamiento para él.
Me he dado cuenta que últimamente suelto unos rollos en tu blog que flipas. Es el ansia con la que espero a que pongas los comentarios para desahogarme, jeje. Ya verás cuando vuelva perdidos…
M'agradaM'agrada
Bienvenidos sean tus rollos para que así nos cultives con tu sabiduría, amigo Breixo… para eso está el blog, jejeje. Estoy esperando la réplica de Balcells…
Por cierto, te ha molado la nueva imagen de cabecera, lo sé… 😉
M'agradaM'agrada
Bones Martí, ja he tornat de les vacances, coincideixo pràcticament en tot el que dius, molt bona crítica!!
ara em poso a llegir tot el que has penjat últimamnet, que no és poc 🙂
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: INCEPTION – Tràiler « M.A.Confidential
Retroenllaç: THE DROP – Tràiler | M.A.Confidential
Retroenllaç: BATMAN: LA LEGO PELÍCULA | M.A.Confidential
Retroenllaç: JOKER | M.A.Confidential