M.A.Confidential

Be Kind Rewind

Director: Michel Gondry

Intèrprets: Jack Black, Mos Def, Danny Glover, Mia Farrow, Melonie Diaz, Irv Gooch, Chandler Parker, Sigourney Weaver.

Gènere: Comèdia. USA, 2008. 100 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Després de la brillant Olvídate de Mí i la imaginativa La Ciencia del Sueño, Michel Gondry ens torna a sorprendre amb una pel·lícula insòlita i extraordinàriament divertida. En aquest cas, el director francès aparca el seu tradicional joc entre realitat i somnis i la seva vessant més pintoresca pel que fa a efectes visuals (que era la base de la seva última pel·lícula) i ens situa en un terreny més realista, però no per això menys original i esperpèntic. El cert és que, des que vaig llegir per primer cop la sinopsi de l’argument de Rebobine, Por Favor, tenia unes ganes boges de veure-la, i efectivament la peli ha complert plenament les meves espectatives.

La història, escrita pel mateix Gondry, demostra un cop més la seva immensa creativitat i la seva facilitat per plasmar-ho a la pantalla. Un cop més, Gondry torna a crear un argument en què ell s’hi veu clarament reflectit i on projecta la que segurament deu ser una de les seves grans fantasies: poder rodar a la seva manera algunes de les pelis més populars de Hollywood. I aquesta no només és una fantasia seva, ja que, tal com va comentar un dels acompanyants amb qui vaig veure la peli, segurament ho és de molta  més gent, que mentre ha vist la peli li han entrat unes ganes terribles de poder fer el que Mike i Jerry fan a Rebobine Por Favor. En realitat, la peli t’està donant precisament aquest missatge: tothom pot tenir la capacitat (i el dret) d’agafar una càmara en un moment donat i fer el seu propi remake de la peli que vulgui.

A part d’això, Rebobine, Por Favor és un clar homenatge al cinema en general, no només en si mateix, sinó per allò que el cinema representa per a les nostres vides. Tal com diu el personatge de Jerry en cert moment de la peli, arriba un moment en què certes pel·lícules ja passen a ser propietat de la gent que les veu, sigui lo més comercial del món, un clàssic o una peli infantil. Per posar alguns exemples que cita la peli, quan descobreixes la de gent a qui li agrada El Rey León, Robocop o Los Cazafantasmas, tinguin l’edat que tinguin, només pq els fa emocionar, riure o simplement oblidar-se de tot per un moment, t’adones que segurament aquesta és la gran utilitat del cine per a la majoria d’espectadors d’arreu del món. És per això que estic segur que tots nosaltres ens sentim identificats quan veiem aquesta peli.

Tot i que sigui un actor discutible, Jack Black és l’ànima indiscutible de Rebobine, Por Favor. Crec que és un paper fet a la mida perfecte per a ell i es nota que deuria disfrutar com mai ho hauria fet rodant una pel·lícula. D’altra banda, Mos Def encarna al personatge que intenta posar, en la mesura que pot, una mica de seny, però acaba sent un complement imprescindible de Jack Black i junts protagonitzen les millors escenes de la peli. La seqüència en què anem veient les diferents versions que fan de diferents pelis és impagable i per partir-se de riure a gust durant una bona estona. Pel que fa a la resta de personatges, destacar el punt entranyable i nostàlgic que posa Danny Glover i també la fugaç aparició de Sigourney Weaver.

La peli és extraordinàriament original i divertida, però no rodona, ja que segurament aprofita el seu component humorístic per prendre’s algunes llicències de guió que patinen una mica. Per exemple, tota la història que rodeja el passat de l’edifici del videoclub queda massa en segon pla perquè després resulti tan influent en el desenllaç. Després també es podria discutir la credibilitat d’algunes situacions, però s’ha de dir que es un cosa que penses després, no mentre estàs mirant la peli. També està una mica agafat en pinces aquest intent de defensar el VHS davant el DVD, situant aquest últim com si fós el diable. Potser no calia. Per acabar, haig de dir que el final no em va desagradar, però potser queda una mica massa sentimental pel que havia estat la peli fins llavors.

En resum, tot i aquests petits detalls que se li poden trobar, Rebobine Por Favor és una peli que recomano a absolutament tothom, i en especial a aquells que són conscients que el cine forma part de la seva vida, sigui el tipus de cine que sigui. Feia molt que no reia tan a gust al cine i que no m’identificava tant amb una peli, salvant les distàncies. Us imagineu què podria sortir si agaféssim una càmara i ens poséssim a rodar a la nostra manera les nostres pelis preferides? Això és exactament el que va pensar Michel Gondry quan va escriure Rebobine, Por Favor. No us la perdeu.