Transformers

Director: Michael Bay

Intèrprets: Shia LaBeouf, Megan Fox, Josh Duhamel, John Turturro, Rachael Taylor, John Voigt.

Gènere: Acció, ciència-ficció. USA, 2007. 140 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Crec q tothom que vagi a veure aquesta peli ja sap amb el que es trobarà: uns espectaculars efectes especials, producte d’un pressupost milionari, que dónen raó de ser a una peli q a nivell cinematogràfic deixa molt que desitjar. No descobrirem ara aquest tipus de cine i Transformers n’és un exponent més (el que tocava aquest estiu, vaja) i, sincerament, no és que sortís massa convençut de la sala. Per la nostra generació, està clar q una peli com aquesta basa el seu interès en la sèrie de dibuixos animats que no ens perdíem ara fa uns 15 anys i sí, és cert q un pot emocionar-se quan veiem el primer robot aixecar-se, però un cop t’has empassat la peli sencera, penses si realment valia la pena.

No negaré que el film fa esforços per no caure en els tòpics d’aquest gènere, com els constants tocs d’humor absurd en la seva primera meitat, però al final no aconsegueix evitar que es faci llarga (2h 20min) i extremament previsible. Em trec el barret amb els efectes especials i amb la caracterització de tots els robots, que és l’únic que realment es pot salvar juntament amb l’escena del jardí, però la peli en si és una autèntica chorrada, dolenta amb ganes. De veritat és tan difícil intentar currar-se una història millor per acompanyar a uns personatges tan emblemàtics com aquests? Quan tots els milions de dòlars de pressupost estan destinat a una sola cosa, em temo que sí.

Com ja he dit, els efectes especials de les transformacions són impressionants, però crec q la peli falla en les escenes d’acció. No es poden fer plans tan curts de dos robots lluitant pq no t’enteres de qui es qui i molt menys del que estan fent i el director abusa precisament d’això. D’altra banda, potser son manies meves però tinc la sensació q existeix un conflicte de mides, pq els robots semblen ser immensos en segons quines escenes i en d’altres la proporció es torna força més petita.

En fi, un eminent producte comercial de Hollywood, que recaudarà una burrada a les taquilles de tot el món i que ja té assegurada una segona entrega l’any 2009. Suposo que, pel que la gent espera d’ella quan paga els 6 o 7 euros de l’entrada, molts es poden quedar satisfets per l’espectacularitat visual, però, personalment, no esperava que el conjunt fós tan fluix i simplón. No obstant, si la gent de la meva edat em pregunten si s’ha de veure… segurament diria q sí, però que ja esteu avisats.