M.A.Confidential

An Inconvenient Truth

Director: Davis Guggenheim

Intèrprets: Al Gore.

Gènere: Documental. USA, 2006. 95 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Realment el títol és adequat per aquesta peli, perquè la sensació que es té al sortir no és de massa comoditat amb el que acabem de veure. Al Gore ha passejat per tot el món el seu missatge d’alerta sobre el futur del nostre planeta i ha tingut un èxit impressionant i Una Verdad Incòmoda no és més que una d’aquestes conferències adaptada a la gran pantalla. A priori, veure un home dret que et va explicant gràfics que apareixen en una pantalla darrere seu sona a lo més anti-cinematogràfic del món, però, sorprenentment, no és així. Un dels grans mèrits d’aquesta peli és que, a pesar de les dificultats del seu format, aconsegueix arribar amb facilitat a l’espectador i en cap moment es pot considerar pesada o avorrida.

Al Gore imparteix una classe de biologia, ecologia, història, geografia i política al mateix temps, i ho fa de forma perfectament entenedora i amb els suports ideals per poder arribar a tots els públics. Puc ben assegurar que, després d’haver vist aquesta peli, sabreu moltes coses que abans no sabíeu o que crèieu que funcionaven d’una altra manera. A nivell didàctic, s’ha de reconèixer que és exemplar. A més, Al Gore de seguida aconsegueix connectar amb la gent (d’això és un expert, no oblidem que és polític), de tal forma que resulta difícil adoptar la postura de no creure’t o posar en dubte el que explica.

La principal controversia d’aquesta peli és clara: si el que comença com un documental sobre escalfament global s’acaba convertint en un míting electoral. Tenint en compte el protagonista, no resultaria gens estrany, però jo crec que al final ho acaba camuflant força bé. És cert que deixa anar alguns recadets contra Bush i companyia, però en cap moment es posa ell a la pell del president o fa promeses en plan “si jo estigués a la Casa Blanca, faria aixó i aixó…”, cosa que s’ha de valorar. Això sí, no m’han agradat gaire els fragments en què ens fiquem a la seva vida personal, els he trobat innecessaris i massa intencionats, i no encaixen amb la resta de la peli. Durant uns moments, el centre d’atenció passa a ser ell mateix i no el que ens explica, cosa que hauria d’haver evitat.

No obstant, la sensació general és que Una Verdad Incómoda és un producte molt ben resolt tenint en compte la dificultat que comportava passar-ho al cine, tant pel format, com pels continguts, el muntatge, etc. És una d’aquelles que s’ha de veure, encara que sigui només per donar-nos compte de com està el món on vivim i les petites coses que podem fer per canviar-lo i millorar-lo. Una veritat incòmoda, però que tothom ha de saber.