Man cheng jin dai huang jin jia
Director: Zhang Yimou
Intèrprets: Chow Yun-Fat, Gong Li, Jay Chou, Ye Liu, Man Li, Qin Junjie.
Gènere: Drama, acció. Xina, 2006. 110 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
L’acció té lloc a Xina, en plena dinastia Tang, al segle X. Quan s’acosta el “Festival de Chong Yang”, l’emperador i el seu fill hereu tornen al seu palau després de molts anys amb la intenció de celebrar la festa amb la seva família. No obstant, hi ha un cert ambient enrarit entre ells, l’emperatriu i els seus altres dos fills, que amaguen certs secrets que poden desestabilitzar la família. Tot plegat sembla una farsa, però tots intenten actuar com si tot fos normal. Algun fet important s’està preparant.Ja s’ha estrenat la nova peli de Zhang Yimou, un dels directors més interessants actualment (El Camino a Casa, Hero, La Casa de las Dagas Voladoras). Si aquestes últimes us van agradar, com és el meu cas, La Maldición de la Flor Dorada realment et deixa amb ganes de més. Yimou sembla oblidar-se de la qualitat narrativa i posa la major part del seu esforç en l’aspecte visual. Que les seves pelis estiguin estrictament cuidades a nivell estètic no és res nou, però en aquest cas la balança està una mica massa descompensada.
La peli es pot dividir perfectament en dues parts: una és la presentació de la història i la preparació per l’acció; l’altra és pròpiament l’acció. Mentre la primera és massa dilatada, en ocasions un pèl lenta i tot, la segona és espectacular. Val la pena esperar? Jo crec q sí, però sense presses, intentant disfrutar almenys amb la immensa varietat de colors que inunden la pantalla en cada pla. Pel q fa a la trama, no té cap mena de secret, és gairebé pròpia d’una telenovela, però sí q s’ha de reconèixer q la interpretació dels protagonistes li dóna una força especial. No obstant, globalment la peli és un relatiu pas enrere respecte les anteriors del director xinès.
No se li pot negar q tota la ambientació és espectacular. La importància del color daurat al llarg de tota la peli i la gran lluminositat de tots els espais del palau li donen un to únic, però que córrer el perill de fer-se cansat per l’espectador. Com ja passa en les anteriors pelis, els colors són un element definidor de cada escena i tenen una gran influència en els personatges i en cada escena que contemplen. Amb tot, el millor de la peli són clarament els últims 40 minuts, quan l’acció pren tot el protagonisme. En això, està clar q els asiàtics són uns cracks i ofereixen coreografies inigualables.
M’hagués agradat poder parlar millor d’aquesta peli, però la primera hora fa que no sigui així. Cal seguir cuidant l’aspecte visual, però no per això ens hem d’oblidar d’explicar una història que estigui a l’altura.
Martí
M.A.Confidential 