La Sciencie des Rêves
Director: Michel Gondry
Intèrprets: Gael García Bernal, Charlotte Gainsbourg, Alain Chabat, Emma de Caunes, Miou-Miou.
Gènere: Comèdia, fantàstic, drama. França, 2006. 100 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Stéphane és un jove mexicà que arriba a París per trobar-se amb la seva mare, la qual diu haver-li aconseguit una feina. La seva ment extremament creativa i infantiloide fa que sigui capaç d’introduir-se en els seus somnis i viure’ls com si fóssin realitat, la realitat que ell voldria que fós real. Sovint, les dues realitats es mesclen i no sap si està somiant o no, cosa que el duu a situacions força esperpèntiques. Al seu nou pis, coneix un parell de noies veïnes, una de les quals resulta ser tan imaginativa com ell i amb la qual comença una peculiar relació.Oblideu el món real i prepareu-vos per entrar a l’inigualable i casi indescriptible món de Michel Gondry. Pura imaginació, fantasía, paranoia, com li volgueu dir, però que t’atrapa com un nen petit mirant titelles. Precisament, la immaduresa és el tema principal de La Ciencia del Sueño. Tot gira al voltant i a l’interior de la ment d’un jove dissenyador que viu en dos móns paral·lels, el real i el dels somnis, i no sap distingir un de l’altre.
Els que ja coneixen Michel Gondry, no es trobaran amb res de nou, simplement el seu particular estil a base d’animacions “casolanes” i ple de distorsions de la realitat i de l’espai portat a una pel·lícula de 1h 40min en què deuria disfrutar com ningú mentre la dirigia i muntava. Pels q no el coneguin, la peli serà una experiència molt especial, us ho asseguro. Realment, després de veure el trailer dubtava si les seves tècniques funcionarien en una peli, si encaixarien i si no acabarien cansant, però haig de reconèixer que els minuts m’han passat volant i q m’he divertit com un nen, mai millor dit.
Impresionant el treball de Gael García Bernal com a protagonista, en un paper molt difícil de fer i en el qual encaixa de meravella i demostra la seva immensa versatilitat (totalment oposat al seu paper a Babel). Crec q molts estaran d’acord en dir que el protagonista és clarament una projecció del mateix Michel Gondry a la pantalla, la peli en dóna indicis suficientment evidents, com la utilització per part de Stéphane dels materials propis de les obres de Gondry.
La peli té molt sentit de l’humor, no només per les excèntriques escenes que formen part dels somnis del protagonista, sinó també per com aquest es perd entre els dos móns. Poc més puc explicar pq és una peli q s’ha de veure i cadascú q la disfruti a la seva manera.
Martí
M.A.Confidential 