Little Miss Sunshine
Director: Jonathan Dayton, Valérie Faris
Intèrprets: Greg Kinnear, Toni Collette, Abigail Breslin, Steve Carell, Alan Arkin, Paul Dano.
Gènere: Comèdia, drama. USA, 2006. 100 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Els Hoover són una família bastant excèntrica. El pare dóna cursos, sense gaire èxit, sobre com ser un guanyador, el tiet acaba d’intentar suicidar-se, l’avi esnifa cocaïna, el fill gran està entestat en no parlar i la mare no dóna abast per controlar la situació. Un dia, reben una trucada que els diu q la filla petita, Olive, q està decidida a convertir-se en una model de bellesa, podrà participar en el concurs “Little Miss Sunshine” q es celebra a California. Tot i les dificultats, decideixen emprendre tots el viatge per carretera fins a la costa oest.Tothom es va sobtar de la seva aparició entre les cinc candidates a millor pel·lícula als Oscars 2006, però un cop vista no ho trobo gens descabellat i m’ho prenc com un homenatge al cine independent i les petites meravelles en forma de peli q ens regala cada any. I Pequeña Miss Sunshine n’és l’exemple perfecte. No presenta una trama q desbordi originalitat, ni una direcció super transgressora, ni tracta cap tema q la resta de pelis no s’arrisquin a tractar, simplement ens explica la història d’una família humil que decideix emprendre un llarg viatge només per veure complert el somni de la més petita de la casa.
I ho presenta amb una senzillesa q la diferencia de la resta, amb un estil totalment despreocupat i una transparència q fa q en cap moment tinguis la sensació q la peli t’amaga algo. Per començar, la genial presentació dels personatges i la relació entre tots ells ja et prepara per uns fets q segurament seran qualsevol cosa menys normals quan s’han de ficar tots dins d’una camioneta i recórrer més de 1000 km junts. A partir d’aquí, la successió de fets és tan divertida com intel·ligent i posa de manifest q el rerafons de la peli és molt més profund del q sembla i al mateix temps fàcil de captar.
Els gags visuals es combinen amb detalls d’humor intel·ligent i també amb escenes força dramàtiques, però la peli acaba sent una clara sàtira de certes parts de la societat americana, i de com dos grups de gent del mateix país poden xocar tan frontalment per la seva forma de comportar-se i veure la vida. Aquest és el tema principal de la peli, com cadascú viu la vida a la seva manera i no se n’ha d’amagar davant la resta. Tot plegat es pot resumir en el personatge de la nena, la perla de la pel·lícula i la que fa tirar endavant tota la resta de la família sense necessitat de dir gran cosa, només pel fet de ser allà.
Pequeña Miss Sunshine et toca la fibra i et deixa un gran somriure a la cara, no només en el moment q acaba la peli, sinó també cada cop q la recordes, i només per això mereix el seu reconeixement.
Martí
M.A.Confidential 