The Prestige
Director: Cristopher Nolan
Intèrprets: Christian Bale, Hugh Jackman, Scarlett Johansson, Michael Caine, David Bowie, Andy Serkis.
Gènere: Thriller, ciència-ficció, drama. USA, 2006. 130 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
A principis del segle XX, els espectacles de màgia s’han convertit en una atracció preferent en el món de l’espectacle. Dos mags, Robert Angier i Alfred Bonder, rivalitzen aferrissadament per arribar a ser el número u del sector. Tot i que havien treballat junts, uns desgraciats fets van provocar el seu distanciament i des de llavors la seva obsessió és la d’aconseguir el millor truc possible i sabotejar els de l’altre. Aquesta obsessió s’acaba convertint en una situació d’alt risc pels dos.Aquells que ja hagin vist El Ilusionista no podran evitar que els hi vingui a la ment en diversos moments, pel tema principal, per l’ambientació, etc. però per mi aquesta és netament superior pq ens ofereix una molt més contingut i més variat, i una història molt més intensa, a part de no tan previsible i, per tant, molt més sorprenent. Amb El Truco Final no t’ensumes la resolució des de mitja hora abans com passa amb l’altra, ja que la peli té la capacitat de remuntar en els moments en q sembla estancada i aconsegueix mantenir en secret el seu particular truc fins que no ens el revela obertament al final.
És llavors quan t’adones de les pistes q la peli havia anat donant puntualment i de forma subtil al llarg de tota la història i que en aquell moment era casi impossible captar… i fins aquí puc explicar. Haig de dir que portava veient els trailer des d’uns mesos abans i que potser sí q m’esperava un pèl més, i més si dirigeix Christopher Nolan (Memento, Batman Begins) però no obstant s’ha de dir q la peli et manté en tot moment amb expectació i que, al final, no acaba defraudant. Trampós? Tots els trucs de màgia ho són…
S’ha de dir que el repartiment és d’autèntic luxe, cosa q ja dóna una força especial a la peli, però també a nivell visual ens regala imatges espectaculars i una ambientació perfecta. El muntatge amb continus avanços i retrocessos en el temps pot descolocar mínimament al principi però després tot va encaixant i no resulta gens complicat situar l’acció en cada moment. També s’ha de dir que té alguns errors i elements dels quals es podria discutir la seva utilitat a la peli, però el clima d’inquietud i suspens que aconsegueix crear en tot moment fa que quedin en un relatiu segon pla. Per cert, un cop més, crec q escurçar uns minutets la durada final tampoc no li hagués fet cap mal.
Amb tot, val la pena veure-la pq tota ella és un gran truc q et sorprèn quan menys t’ho esperes i amb una gran sorpresa final, la que li dóna “el prestigi”…
Retroenllaç: TENET | M.A.Confidential