The Maquinist
Director: Brad Anderson
Intèrprets: Christian Bale, Jennifer Jason Leigh, Aitana Sánchez-Gijón, John Sharian.
Gènere: Drama, suspens. Espanya, 2004. 100 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Trevor Reznik, un empleat d’una fàbrica de maquinària, fa un any que no aconsegueix dormir, un mal que ell intenta amagar i que en ocasions li provoca algunes al·lucinacions. El seu pes no para de baixar i cada cop està més deteriorat físicament. Només té relació amb una prostituta, que pràcticament s’ha convertit en la seva amiga, i la cambrera del bar de l’aeroport, on acudeix totes les nits. Un dia, coneix a un misteriós home mentre fa un descans de la feina i poc després veu implicat en un lamentable accident laboral que encara empitjora més les coses i el fa tancar més en el seu món i la seva desesperació.Peli q ja casi havia oblidat, tot i q quan es va estrenar em va cridar l’atenció, i q l’altre dia vaig enganxar 25 min començada… però, un cop més, aquest gran invent anomenat Canal+ 30 va ser la meva solució. Obscura, angoixant i no gaire còmoda de veure, però per alguna raó em va deixar atrapat de principi a fi. És d’aquestes històries en què a partir de cert moment t’adones q necessites conèixer el màxim possible al protagonista pq tot gira entorn seu i ell és qui et pot fer arribar a comprendre tot el q passa.
Intentar comprendre el perquè del seu estat físic i sobretot mental és l’objectiu bàsic al llarg de la peli (es podria equiparar una mica al prota de Memento). I tot es resol al final… sí, però d’una forma, segons la meva opinió, no molt inspirada. Tanca el cercle i fa que tot lligui, però no manté el nivell de la resta de la peli i fa que la intensitat decaigui, justament al final. Hagués pogut ser millor i complir plenament les expectatives creades durant tot el film.
Realment, tota la peli és com un malson. Això sí, a nivell visual, tot està cuidadíssim a El Maquinista, tot el que envolta al protagonista l’afecta, va en relació amb el seu estat d’ànim o fins i tot li pot donar senyals del q passarà. Tot i la seva increible situació, al final te l’arribes a creure i et trobes tan perdut com ell. Bona part de culpa d’això té la gran actuació d’un Christian Bale (millor actor a Sitges 2004) absolutament irreconeixible, que va experimentar una autèntica transformació per fer la peli, fins a quedar pràcticament esquelètic, i q en ocasions casi fa esgarrifar. Llàstima que cap al final apareguin alguns elements q fan posar en dubte aquesta verosimilitud, apart del ja citat final.
No obstant, El Maquinista val la pena, sobretot als q els agradi aquest tipus de cine. I encara q no ho sembli, és una producció espanyola.
Martí
M.A.Confidential 
Retroenllaç: THE FIGHTER – Tràiler « M.A.Confidential