The Football Factory

Director: Nick Love

Intèrprets: Danny Dyer, Frank Harper, Dudley Sutton, Roland Manookian, Neil Maskell.

Gènere: Drama. Gran Bretanya, 2004. 90 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Interessant immersió en el món dels hooligans anglesos, q permet fer-se una idea força fidel de com funcionen aquests grups radicals q segueixen els equips britànics de futbol. A priori, està clar q tothom a qui li agradi el futbol és més susceptible a que li agradi la peli, o si més no la trobi atractiva, però també a qui no li agradi especialment pot semblar-li interessant descobrir la part oculta dels seguidors més extremistes d’aquest esport.

A nivell cinematogràfic, la peli no té res, inclús arriba a ser una mica cutre en ocasions; el seu atractiu es centra en la força i el dramatisme de les seves imatges, en què no s’escatima cap detall de la violència, q és sinònim d’aquests grups. La peli no mostra la violència de forma gratuita, sinó q intenta mostrar amb el màxim realisme possible el què passa quan dues bandes rivals es troben, i no tinc el menor dubte q és realment com explica.

The Football Factory aconsegueix q realment et creguis tot el q passa, fins i tot les formes de vida q porten els integrants de la banda i la seva forma de comportar-se. D’altra banda, aprofita per mostrar la cruesa de la vida als suburbis de Londres. Estic segur q podria ser pràcticament un documental de ficció (l’estil recorda al de Ciudad de Dios). No crec q vulgui justificar o defensar el comportament d’aquesta gent, si no explicar-nos els detalls q segurament no coneixem i permetre q nosaltres traguem les nostres conclusions al respecte. Segurament el punt de vista dels protagonistes i el nostre és diferent, però és important intentar anar més enllà i comprovar per què ho és.

Proposta a tenir en compte, però exclusivament pel tema q tracta i com el tracta.