Kiss Kiss Bang Bang
Director: Shane Black
Intèrprets: Robert Downey Jr, Val Kilmer, Michelle Monaghan, Corbin Bernsen, Dash Mihok, Larry Miller.
Gènere: Comèdia, thriller, acció. USA, 2005. 100 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Tot i ser un lladre d”estar per casa, Harry Lockart no deixa de ser un tio decent i pacífic, a la vegada que un somiador una mica inconscient i ingenu tot i la mala sort que l’ha acompanyat durant gran part de la seva vida. En un dels seus robatoris cutres en una botiga de regals per a satisfer la llista dels seus fills per Nadal, es veu sorprès per l’alarma de seguretat (un cop més) i comença una fuga que el portarà a trobar-se enmig d’un càsting per a una peli de detectius. Aquest capritx del destí fa que la seva vida canvïi en qüestió d’hores i acabi formant part del bàndol oposat al q ell sempre havia estat.Divertida paròdia del cine detectivesc que aconsegueix el seu objectiu d’entretenir en tot moment sense tirar d’humor tonto, sinó al contrari, amb un guió força elaborat i un estil original i treballat. Tot plegat fa que superi les expectatives i es converteixi en una d’aquelles q no em farà res tornar a veure d’aquí un temps i de ben segur em divertirà de la mateixa forma.
Sap trobar la fórmula perfecta per no caure en l’humor gratuït i idiota, se seguida es situa a un bon nivell i aconsegueix mantenir-se pràcticament al llarg de tota la peli. La incorporació de la veu en off és un gran encert, sobretot pq sap fer-ne l’ús adequat, i la combinació d’elements com la ironia, el surrealisme i fins i tot el “slapstick” la convertirà en una peli força genuïna i una molt agradable sorpresa a aquells qui la mirin esperant trobar una estupida comèdia americana més. Desmonta qualsevol prejudici.
El gran carisma dels protagonistes i l’efecte del xoc entre les seves personalitats tan diferents alimenten genialment totes les situacions a què han de fer front i les decisions a pendre. Això fa que la peli caigui bé des del principi i t’enganxi de mala manera. Els diàlegs, les intervencions del narrador en off, sovint implicant directament a l’espectador i/o protagonistes i les diverses referències a tòpics del gènere cinematogràfic es presenten amb la dosi perfecte pq la peli no es passi de llesta.
Si mesurem l’èxit d’una peli en funció del compliment dels seus objectius sent conscient de les seves pretensions, Kiss Kiss Bang Bang resulta exitosa sense cap dubte.
Martí
M.A.Confidential 
Retroenllaç: DOS BUENOS TIPOS | M.A.Confidential