Serenity
Director: Joss Whedon
Intèrprets: Nathan Fillion, Summer Glau, Gina Torres, Alan Tudyk, Jewel Staite, Adam Baldwin, Sean Maher.
Gènere: Ciència-ficció, aventures, acció. USA, 2005. 115 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Un cop més, el capità Mal Reynolds i la tripulació de la nau Serenity són requirits per dur a terme una missió “no-gaire-legal” en un dels múltiples planetes que existeixen (d”aquí 500 anys). No obstant, un perillós home de l’Aliança els persegueix per apoderar-se dels fugitius Simon i River que viatgen a la nau. Mentre intenten escapar, també tindran ocasió de descobrir les veritables causes de l’interès perquè River sigui capturada i enfrontar-se amb els sanguinaris Reavers per aconseguir el seu objectiu.Tot aquell qui ha vist la sèrie Firefly té cita obligada amb aquesta peli, i d’altra banda per tot aquell qui no conegui res de tot això, aquesta pot ser una bona manera de descobrir-ho i passar després a mirar la sèrie. La veritat és que Firefly en general deixa el llistó molt alt i Serenity aconsegueix arribar-hi, però de forma intermitent; decididament em quedo amb la sèrie, on crec que tot funciona millor.
El principal alicient de la peli és que complementa la sèrie: dóna informació sobre temes que havien quedat sense resoldre, aprofundeix el gran misteri que envolta el personatge de River i presenta un desenllaç més definit per cadascun dels personatges, tot i que, naturalment, el rumb de la nau Serenity no s’atura mai. Per qui no ha vist la sèrie, aconsegueix posar en situació, fer passar una bona estona i deixar diversos dubtes sobre tot el que ha passat fins llavors, els quals obliguen a un extens flashback que passa per mirar els 13 capítols de Firefly. Tot i això, l’ordre adient és mirar primer la sèrie i després la peli.
Quan un ja ha vist la sèrie i s’ha quedat amb ganes de més, Serenity és un agradable retrobament. Tot i que sembla que s’han posat una mica més seriosos a l’hora de fer la peli, l’humor segueix tenint part important. Llàstima que el final no sigui massa original i en ocasions recordi a més d’una peli d”acció. Suposo q la productora haurà intervingut pq no s’allunyés de lo de sempre. Això sí, la última frase de la peli et recorda que està per sobre d’elles i et retorna aquell somriure que tants cops es repetia capítol rera capítol a Firefly.
Per això la peli no supera la sèrie, ni de bon tros, però tot i així és necessària per completar el producte i incrementar la meva debilitat per Kaylee.







